dilluns, 18 d’abril de 2011

L'amic de Gaddafi


És cert que la política internacional ha portat a molts líders europeus a fer el ridícul i a justificar de forma innecessària a sàtrapes i dictadors que porten dècades explotant i atemptant contra les llibertats dels seus pobles, amb l’excusa del “mal menor” o la immaduresa dels pobles per governar-se democràticament.
Des de fa uns mesos recorre el nord d’Àfrica un corrent de llibertat, una esperança de democràcia. Hi ha un sector emergent que creu que estan preparats, que ha arribat el moment i crec que les democràcies occidentals hem de donar recolzament a aquests moviments.
Sabem que no serà fàcil, que el procés serà complex, fins i tot es poden tenir dubtes de la sinceritat democràtica d’alguns dels sectors mobilitzats, però, malgrat tot, val la pena el risc, molt més que recolzar una dictadura.
La dreta espanyola a través del seu autèntic portaveu, ens torna a demostrar que no creu en la democràcia. Para el senyor Aznar, enyorant, suposo, altres temps, un dictador assassí, passa a ser un simpàtic i extravagant amic.
El que menys va dubtar en bombardejar Bagdad, el més inflexible amb Cuba, Veneçuela o Bolívia, considera a Gaddafi un protector del seu poble.
Que gran favor ens faria reservant el seu anglès macarrònic per la intimitat.