dimarts, 27 de setembre de 2011

Normalitzem-nos

(article publicat a l'Actual)

A part d’una concepció unitarista de l’estat i una mala fe manifesta que els porta a afirmar que el castellà està a punt de desaparèixer a Catalunya, l’argument clau és l’hipotètic dret dels pares a triar la llengua de l’educació dels seus fills, qüestió que ningú reclama en cap país del món, com tampoc reclamen els continguts curriculars del cursos, que també són competència dels poders públics.

De tant en tant, i sempre per motivacions alienes, el tema de la llengua a l’escola és objecte d’alguna actuació judicial. Valdria la pena tenir en compte que a part de les actuacions de Ciutadans, un grup marginal, en tots els casos el que està al darrere és el PP.

És cert que Catalunya té una singularitat des de el punt de vista lingüístic. No podem negar la realitat de dues llengües convivint i els conflictes potencials que genera. Tampoc podem negar una realitat històrica, en la que l’única llengua que ha patit agressions ha estat el català. Per això, l’ús de la llengües està regulat per una llei del Parlament

En els primers mesos de l’any 81 es va constituir una comissió al Parlament per la elaboració de la llei de Normalització Lingüística.

Des del començament tots érem conscients que el gran instrument de normalització era l’escola. Després d’uns quants mesos de debats, vam coincidir en un model: una única xarxa escolar adaptable a la realitat de cada escola i el català com a llengua vehicular en tota la xarxa.

L’objectiu: que tothom acabés els estudis bàsics amb el domini de les dues llengües i per sobre de tot, contribuir a un model d’integració social en el que la llengua sigui un element d’unitat i no de segregació o confrontació. 30 anys després, la realitat ens diu que la decisió va ser un encert.

No estic segur que sigui intel·ligent reaccionar davant de cada provocació, ja que és pot interpretar més com una debilitat que com una fortesa. Tenim un sistema que funciona, tenim consens social, tenim una llei vigent.

Que cridin ells,... i no fem massa cas.