El que va començar com una reivindicació dels economistes neokeynesians,
avui
ja és un crit generalitzat que defensa fins i tot el FMI: no sortirem de
la crisi amb una política obsessiva de reducció del dèficit i sense accions que
fomentin l’activitat econòmica.
No més Europa dirigida per la dreta Alemanya continua instal·lada
en el error. Baixa l’activitat, baixa el consum, baixen els ingressos de l’administració
i puja l’atur i evidentment l’arribada de sant Mariano als altars, no generarà
cap miracle en la confiança dels mercats.
Per seguir la tradició de l’entorn, el ministre d’economia del govern d’Espanya, també va treballar en Lehman Brothers fins la
seva fallida. Quina estranya malaltia porta als responsables polítics a posar
la política econòmica en mans dels que van provocar la crisi. El senyor de
Guindos és un ultraliberal conegut, de l’etapa Aznar, convençut que la solució
de l’economia passa per desmuntar l’estat del benestar.
0 comentaris:
Publica un comentari