De forma casual vaig coincidir el passat divendres a la
plaça Colón de Madrid, lloc a on els sectors més reaccionaris del catolicisme
espanyol, amb presència de la nova alcaldessa i el cardenal de Barcelona,
celebren les seves arengues a favor d’una concepció agressiva i sectària de la família,
del matrimoni i de les opcions sexuals.
No vaig poder dissimular la meva alegria pel fracàs de la convocatòria.
Un espectacular muntatge de megafonia, que no sé qui va pagar, propiciava l’enfrontament
desigual de les veus prepotents i els
carrers buits.
Costa entendre l’actitud permissiva o millor còmplice, de les autoritats a la invasió de l’espai públic
(la Castellana de Madrid un divendres a la tarda) per part dels sectaris d’una
determinada creença i el desplegament, impressionant i excessiu, de forces de l’ordre
públic.
Em pregunto quina seria l’actitud de les mateixes autoritats, davant d’una pretensió semblant d’una pregaria
pública dels musulmans o un bateig multitudinari dels Testimonis de Jehovà.
Quan entendrem que les creences religioses formen part de l’àmbit
privat? Fins quan es mantindran els privilegis d’una església en la que els
abusos són pràctica habitual, que es finança amb diners públics i que no
respecten les lleis democràtiques?
0 comentaris:
Publica un comentari