dimarts, 3 de gener de 2012

Sectes


De forma casual vaig coincidir el passat divendres a la plaça Colón de Madrid, lloc a on els sectors més reaccionaris del catolicisme espanyol, amb presència de la nova alcaldessa i el cardenal de Barcelona, celebren les seves arengues a favor d’una concepció agressiva i sectària de la família, del matrimoni i de les opcions sexuals.
No vaig poder dissimular la meva alegria pel fracàs de la convocatòria. Un espectacular muntatge de megafonia, que no sé qui va pagar, propiciava l’enfrontament desigual de les veus prepotents i  els carrers buits.
Costa entendre l’actitud permissiva o millor còmplice, de les autoritats a la invasió de l’espai públic (la Castellana de Madrid un divendres a la tarda) per part dels sectaris d’una determinada creença i el desplegament, impressionant i excessiu, de forces de l’ordre públic.
Em pregunto quina seria l’actitud  de les mateixes autoritats, davant  d’una pretensió semblant d’una pregaria pública dels musulmans o un bateig multitudinari dels Testimonis de Jehovà.
Quan entendrem que les creences religioses formen part de l’àmbit privat? Fins quan es mantindran els privilegis d’una església en la que els abusos són pràctica habitual, que es finança amb diners públics i que no respecten les lleis democràtiques?