divendres, 2 de març de 2012

Ple Municipal


Era un ple amb poc contingut decisori i per compensar amb bastant contingut programàtic. En qualsevol cas, al menys a mi, m’ha servit per treure més conclusions de les previstes, com quines són les preocupacions que motiven les iniciatives dels grups municipals.
ERC, donant la raó als ciutadans de Castellar, que van decidir deixar-los fora del consistori, segueixen amb la preocupació única, amb alguna cullerada més de sectarisme. El PP és el PP, no cal que parlin per saber que diran i CiU en una actitud cada vegada més habitual, fa, de forma emfàtica al ple, el contrari del que afirmen al despatx. L’Altraveu fa temps que viu en la irrellevància.
Algú podria pensar: res de nou,  i tindrien certa raó, però en aquest ple han aparegut, con sempre que els temes de fons són identitaris, afirmacions que generen preocupació.
El plantejament més greu va estar en la intervenció de l’Altraveu, la seva regidora no deixa de ser una caixa de sorpreses i la seva confusió de conceptes, està a l’alçada del seu atreviment.
Posar la llengua catalana com element de confrontació o diferenciació ideològica o identitaria, és anar en contra de la primera definició del manual.
No sé que convé a la estratègia nacionalista, independentista, federalista o unitarista  i la veritat és que és un tema que no em treu la son, però si em preocupa la llengua.
El pitjor pel futur del català és identificar-lo o associar-lo a un grup o sector polític, ideològic o social: al català li convé ser la llengua de totes les ideologies, de tots els sectors socials i de totes les administracions.
Al català li convé ser parlat per militants del PP o de Ciutadans, per jutges acabats d’arribar i per militars. Ser la llengua consolidada del País Valencià, de ses Illes o de la Catalunya Nord.
Els Països catalans com a concepte polític ha estat un error estratègic, però com concepte lingüístic és una realitat en perill, que no hem sabut defensar.
El patriotisme lingüístic intel·ligent, és més eficaç per la defensa de la llengua i, fins i tot, de la identitat com a poble, que les proclames polítiques,  i fer bandera de la llengua com element segregador o diferenciador és com escopir al cel, una estratègia estúpida i contraria als interessos de la llengua catalana.