dijous, 12 d’abril de 2012

Economia i mercat

La economia és una ciència social, ho sap tothom. En els processos econòmics intervenen tants agents que les certeses sempre són estadístiques i moltes vegades els marges d’error, molts alts. Fins i tot entre els economistes, costa posar-se d’acord en la interpretació posterior d’un fet. Malgrat tot, la historia de l’economia és llarga, com per poder treure algunes conclusions i preveure alguns processos.
John Maynard Keynes va ser un prestigiós intel·lectual i l’economista més influent del segle XX. Occident no va superar la crisi de 1929 fins que els governs de l’època no van assumir les seves tesis i las van aplicar a la política econòmica.
La intervenció de la política en la economia, la regulació del mercat, ha estat la base del model més exitós d’economia social i de l’estat de benestar, que ha dominat les polítiques europees durant dècades.
Una cosa és mes complexa que en temps de Keynes, el fenomen de la globalització i la interdependència, agreujada en Europa que no tenir els instruments de govern econòmic i per tant, estar  sotmesa als interessos  conjunturals alemanys. La disciplina del dèficit durarà fins que comenci a perjudicar a Alemanya.
Ja hi ha consens entre el economistes  que no sortirem de la crisis sense polítiques keynesianes, sense fomentar l’activitat econòmica i sense una major regulació dels mercats... i aquestes mides ha de ser com a mínim d’àmbit continental.
Han passat 70 anys, portem 4 de crisis aplicant polítiques neoliberals que demostren cada dia la seva ineficàcia. Molts economistes, i Krugman més que ningú, clamen contra l’obsessió del dèficit quan el gran problema és l’atur. Com deia Keynes, criticant als lliberals de l'època, el mercat acabarà corregint els desequilibris, si, però en quan temps i a que cost? provocant quan patiment?