dilluns, 30 d’abril de 2012

La dreta espanyola


La dreta, a tot el món, té uns elements comuns:
Estan convençuts que,  gràcies al dret diví, ells són els legítims propietaris del país. Que governi l’esquerra és una anomalia, un accident contra natura... I no tenen escrúpols, tot és legítim per aconseguir el poder.
Els desfavorits ho són per mèrits propis. Les polítiques socials una debilitat, i els impostos han de ser els mínims per mantenir l’estructura de l’estat, especialment l’exèrcit i la policia.
Són lliberals en economia (el mercat ho arreglarà tot) i intervencionistes en la seva concepció moral, encara més quan es tracta d’opcions sexuals.
La ciència i la racionalitat són els seus enemics, prefereixen explicacions del món,  religioses o mítiques. Evidentment són creients, si bé poques vegades viuen d’acord a les seves creences.
A Espanya tenen alguns elements addicionals propis: no són capaços d’alliberar-se de la llarga etapa autoritària, de la que són hereus directes i on l'esglesia Catòlica hi posa el pensament únic.  El pes de les posicions de l’extrema dreta és determinant en el partit.
Ara hem tornat a l’estat natural, ja governen després d’una llarga campanya de mentides. Ara tenim un president  abstret , “ensimismat”   i autista, una vicepresidenta que no perd ni una oportunitat per demostrar que és una ignorant histèrica i un ministre d’economia del prestigiós planter de Lehman Brothers, uns dels causants de la crisi mundial.
Com que estan en possessió de la veritat i com, a més, tenen el component altiu i “xulesco” marca de la dreta espanyola, no pararan fins que no s`ho carreguin tot. Al cap i a la fi, 30 anys de conquestes socials no deixen de ser fruit de l’anomalia, dels que pretenen fer creure el valor d’els principis de igualtat d’oportunitats i la solidaritat, quan per ells no deixen de ser sentiments contra-natura.
Si, ja sé, la lluita de classes és un anacronisme.