dimecres, 5 de setembre de 2012

Un país una bandera



No fa massa temps aquest era un eslògan compartit, un desig manifestat per tots els que consideràvem la unitat del nostre poble com el més gran valor.
Com altres tantes ficcions de la llarga transició, aquesta ha estat també una manifestació falsa: Jo estic d’acord amb la unitat sempre que acceptis el meu criteri.
En qualssevol país els que se senten més patriotes intenten apoderar-se de la bandera i de l’himne, aquí es busquen un altre com si necessitessin una altre pàtria, fugint dels valor comuns que han corromput l’autenticitat.
El que si comparteixen amb la resta del sectaris del món és l’actitud  excloent , que no vingui ningú que no pensi com jo, que no defensi  el mateix que jo.
És aquest el model del futur? I encara pretenen ser originals!