dilluns, 26 de novembre de 2012

Eleccions

De forma habitual, en les nits electorals es diuen moltes tonteries , tothom guanya i fa els “anàlisi” escombrant cap a casa.
Aquesta vegada, en consonància amb el que ha estat el comportament amb la campanya, els periodistes, tertulians i similars, han superat en subjectivitat i estupidesa  als polítics.
No seré jo qui justifiqui els resultats del PSC, la desfeta ha estat històrica i la feina per redreçar una pendent que ja dura molts anys, de dificultat extrema.
Però justificar la aposta absolutament errònia del president Mas, amb la victòria sobiranista que genera la pujada d'ERC, és, si més no, ridícula
La suma dels escons de CiU i ERC  (71)  és dels mes baixos de la història. No més en les eleccions  del 2003 i 2006 havien sumat menys  (69). Des de el 84 fins avui, l’evolució ha estat: 77, 75, 81, 73, 76, 69, 69, 72, 71 (ahir), sempre per sobre de la majoria absoluta.
En percentatge de vots, també des de el 84, l’evolució ha estat:  51.21%,  50.15%, 54.79%, 50.93%, 46.81%, 47.82%, 46.54%, 45.43% i 44.36% d’ahir.
Algú podria pensar que amb la CUP (3.48%) tot resolt. He seguit una mica la CUP en la campanya i si algú pensar que pot coincidir en alguna cosa amb el senyor Mas, és que te moltes ganes  de treure conclusions errònies.
També es dona per suposat que tot  CiU, es sobiranista, quan la part de la U, que per pacte és el 25% del total, (de 50 toquen 12 ó 13) si hem de fer cas al seu líder han dit sempre que no, que el seu model és confederal.
Ho deia fa un dies comentant una enquesta sobre identitats:  aquest és un país tossut, complex i plural, que no sempre és fàcil d’interpretar.
El que si he notat és una polarització de posicions identitaries que no m’havien semblat tan fortes abans i , d’això, també és víctima el PSC.