divendres, 2 de novembre de 2012

Premsa adicta


Aquest dies, Ciutadans ha fet públic un vídeo sobre opinions antigues de Jordi Pujol, publicades en un llibre (per tant no improvisades, ni en calent).
Sorprèn que la premsa que  recull el video,  fa una extensa exculpació de l’ex-president,  que, "fins i tot", quan ja era president, va enviar una carta a l’ajuntament de Puerto Real (?) en la que s’excusava d’alguns paràgrafs del seu llibre.
Jo no tinc la més mínima simpatia per Ciutadans, no conec el llibre de Jordi Pujol, ni sé si és el de capçalera d’alguns sectors  integristes del nostre país, tampoc tinc clar que aquests temes hagin de sortir en campanya, però, si és veritat el que és publica, el senyor Pujol de l’època, agradi o no, pensava com un racista i un nazi.
L’excusa és que era un adolescent de 30 anys?
Ha demanat alguna vegada perdó als andalusos d’aquí i d’allà?  
De totes maneres el més greu és, com una premsa sempre tan crítica amb els que pensen diferent,  és tan exculpatòria amb els de casa. Aquesta forma d'actuar era la pròpia de la “prensa del Movimiento”