dissabte, 12 de gener de 2013

Antoni Castells

A questa setmana, invitat per l’Aula d’Extensió, ha estat a Castellar l’Antoni Castells, catedràtic d’Hisenda Pública i molts anys conseller d’Economia de la Generalitat. Probablement el millor coneixedor que tenim al país del sistema de finançament.
Feia temps que no coincidíem. Després de la seva tornada a la universitat se’l nota relaxat i en bon estat físic. Al marge de la conferencia, com sempre interesant, em va agradar compartir conversa sobre la situació política del país, l’evolució del socialisme, el moment del PSC i alguns esdeveniments històrics dels últims anys.
En Castells és un home lúcid i té les idees clares. Ell, com alguns de nosaltres dins de la ideologia socialista,  sap que estem d’avant d’una cruïlla que no permet recuperar models del passat. L’esquerra, el conglomerat de ciutadans que se senten hereus de la socialdemocràcia i fins i tot del liberalisme d’esquerres (del model anglosaxó), només recuperarà la centralitat del país  i el govern si és capaç d’elaborar un model propi i autònom per aquest país.
En el PSC, des de el seu origen, fruit de la unificació de les diferents corrents socialistes, va néixer com un partit diferent del PSOE, legal i jurídicament, amb un estatus no equivalent a una federació regional o nacional.
És cert que la pràctica d’aquests anys per part, també, de les direccions del PSC i l’enorme atracció electoral d’algun líder estatal, ha generat altres dinàmiques. Però ja toca tornar a l’esperit original, sent conscient que, en aquest moment històric, amb el PSC ja no ni ha prou i hem d’obrir-nos a alternatives més plurals.
Em va agradar el posicionament d’en Castells de no alimentar capelletes i en tot cas jugar a sumar i no ha restar i al mateix temps, qüestionar un model de partit més producte de la retroalimentació de l’aparell que de la connexió amb els lideratges socials.
M’ha agradat trobar-lo en bona forma.