dijous, 28 de febrer de 2013

Tampoc n'hi ha per tant

Em sorprenen algunes reaccions airades d’alguns il·lustres militants del PSOE, que jo considerava més intel·ligents.
S’ha produït un fet: el PSC i el PSOE no coincideixen en una votació, i que? El que és sorprenent és que sigui la primera vegada. Per que hem de dramatitzar? aprofitem per clarificar un protocol de funcionament conjunt que sempre hauria d’haver estat clar. Som dos partits diferents des de la nostra creació i volem, al menys el PSC, continuar sent diferents. Com compartint responsabilitats i espais, és el que hem de clarificar.
Jo soc partidari de coordinar, sempre, polítiques i estratègies, també de compartir grup parlamentari (també ho fem a Europa), però compartir no ha de suposar dir a tot amén. També és necessari que el PSC es faci més visible i més actiu en el parlament espanyol.
Dos temes si preocupen:
  •  Que en el PSOE, alguns es comportin com rancis nacionalistes espanyols, als qui els importa més la sagrada unitat de la pàtria que el socialisme (igual que als nacionalistes catalans).
  • Que la reacció respon al model de partit que ens ha portat al fracàs. Castigar a un diputat per seguir les directrius del seu partit? El ascons són propietat de l’aparell del partit? Si un diputat no representa als seus electors, que fa al parlament? També en aquest tema hem de canviar molt.
Ni amenaces ni ruptures, recuperar el sentit comú i adaptar l’estructura del grup parlamentari al model federal que defensem.
I donar ànims al Pere Navarro, que en pocs mesos ha avançat més en aquest procés, que alguns dels que el critiquen des de posicions pretesament més “sobiranistes” (signifiqui el que signifiqui).
Deixem-nos de dramatismes que tampoc  n'hi ha per tant.