diumenge, 5 de maig de 2013

Dret a decidir, què?


Tal com era previsible la tensió entre els nacionalistes catalans i espanyols continua la seva escalada. Evidentment la culpa sempre és dels altres que no respecten les normes que cadascú considera  que són las adequades, les que s’ajusten als seus interessos.
Del govern del PP, com que no esperava res, res em sorprèn. Del govern de CiU i de l’apèndix (govern i oposició a al vegada) estic bastant avergonyit.
Comparar la situació a Catalunya amb el nazisme com fan alguns, o acusar al govern del PP del mateix, és no respectar a la gent que va patir les conseqüències terribles d’uns règims assassins  i banalitzar la tragèdia, però,  al nostre país, s’estan produint, des de el poder, comportaments autoritaris impropis en una societat democràtica.
Tot el poder institucional i els mitjans de comunicació públics, treballen al servei, no de que els ciutadans puguin opinar, sinó d’una decisió ja pressa: que Catalunya sigui un estat independent.
I tot això es fa amb el beneplàcit d’una part de la població que comparteix l’estratègia i que veu legítim l’abús de poder,  també comparteixen  tractar als que s’oposen a aquesta estratègia de traïdors i enemics del poble. Des de aquesta perspectiva si es podrien fer paral·lelismes amb comportaments dels addictes a règims autoritaris. Però això no es nou i també ha estat habitual a l’altre costat de l’Ebre.
Aquest dies s’ha publicat l’estudi del CIS en que s’afirma que un terç de catalans estan a favor que Catalunya sigui un estat independent, el que significa que dos terços estan per altres opcions.  No seré jo qui sacralitzarà els resultats d’una enquesta, ni aquesta ni cap, i ja conec la resposta dels que veuen un argument més per preguntar als ciutadans.
Però,  els grans estrategues que ja han decidit que en un hipotètic referèndum  guanyarà l’opció ser un estat independent , han valorat com quedarem si perd la seva opció? O tot això és un muntatge per generar tensió, per que ens emprenyem més i així intentar incrementar les opcions segregacionistes?
Estem en l’estratègia leninista: contra pitjor, millor i que rebenti tot? És l’estratègia més intel·ligent tenint en compte la situació econòmica? Quan de temps el descontent social, si és que ho fa, afavorirà l’opció independentista?    
En qualssevol cas a aquells que encara creiem en la democràcia, CiU i ERC ens haurien de dir, que no és cert, que a ells l’opinió dels ciutadans les és igual, ells el que volen és que una majoria de ciutadans votin a favor de la independència.  Ni tan sols això, molts d’ells el que volen és la independència de Catalunya pensin el que pensin els seus ciutadans.
Ens haurien de dir que això de la consulta és, no més, un embolcall estratègic.