diumenge, 5 de maig de 2013

Gènere i poder

Jo formo part de la generació en la que moltes dones han estat pioneres en les seves activitats polítiques, laborals o socials.
Com molts homes de pensament progressista, en aquells moments,  em creien una part important del discurs feminista, fins i tot que hi ha un model alternatiu femení d’exercir el poder. Una afirmació de l‘estil de “el dia que governin les dones no n’hi haurà guerres i el món serà més just i igualitari” podia resultar creïble.
Han passat bastants anys i, malgrat els avanços, és cert que als nivells més alts de decisió, la presencia femenina continua sent minoritària, però escoltant aquest dies a la senyora Fàtima Bàñez parlar del joves professionals que han d’emigrar  per no trobar feina a Espanya, a la senyora de Cospedal defensant com els votants del PP deixen de menjar per pagar l’hipoteca o escotant el seguit de mentides e incoherències que ens regala cada divendres la senyora Santamaria, començo a tenir la convicció que això no és un tema de gènere, que les dones tenen la mateixa capacitat que els homes per dir estupideses i que, al menys en la dreta espanyola, una dona pot ser ministra amb el mateix nivell d’incompetència dels homes.
No sé si es pot interpretar com un avanç cap la igualtat.