diumenge, 28 de setembre de 2014

Sant Artur, martir

Ahir, l’Artur Mas va ser entrevistat a TV3 per la Mónica Terribas. Com sempre una entrevista massa llarga i també, com sempre, feta de forma aduladora, reiterativa  i res punxent, fins aquí tot normal.
Però, en la segona part, em va sorprendre  veure a un Mas, molt cansat, trist i derrotat, amb el to baix i els ulls vidriosos, poc coherents amb l’eufòria d’un dia històric.
Res a veure amb el líder carismàtic envoltat per les masses,( l’espectacle de  masses convocades al matí a la plaça de Sant Jaume va ser més aviat depriment), res del general que arenga  a les tropes a la victòria certa.
Més aviat era la imatge del personatge tràgic del teatre clàssic, esclau del Destí, que ni sap ni pot sortir-se de la situació i que fa temps que té assumit que el seu paper en la historia serà, irremediablement, més de màrtir que d’heroi.
Fins i tot la confessió (innecessària) que la nit anterior, contràriament als seus hàbits i sense saber perquè,  havia dormit al palau, aportava el marc escenogràfic a la tragèdia.

Res a dir, si aquest és el cost de recuperar el sentit comú i la unitat del catalanisme i de reconduir la lluita per la recuperació de noves cotes  d’autogovern,  de igualtat i de justícia social pel nostre país.