dijous, 19 de novembre de 2015

Rufián



Recordo, fa uns anys, quan el Parlament es va constituir i estaven en el procés de discussió de la primera llei de normalització lingüística, que alguns diputats d’ ERC sortien de l’hemicicle quan algun diputat parlava en castellà. No podien suportar que algú no s’expressés en català en un lloc tat sagrat. Han passat 30 anys i sembla que ERC ha canviat, radicalment, de criteri.
No seré jo qui negui al nostres ciutadans el dret a expressar-se en qualssevol llengua i, encara més, si és oficial en el nostre país, però no entenc l’actitud d’ERC ni del senyor Rufián, un ciutadà nascut a Catalunya, escolaritzat  en una escola que funciona sota al criteris d’immersió lingüística, que fa de l’ús de la llengua castellana la seva opció política.
Quina diferencia hi ha entre el senyor Rufián  i alguns representants de Ciudadanos?
Que hem fet del principi, comú a tot el catalanisme, de la llengua catalana com element integrador, com garant de la nostra existència com a poble i com a país?
Deixaran, des de TV3, de posar d’exemple a qualssevol que, tenint trets  racials d’altres latituds, s’esforça per expressar-se en català.
El senyor Rufián té dret a parlar com vulgui, però instrumentalitzar políticament l’ús de la llengua, va en contra dels principis que el catalanisme polític ha defensat des de la seva existència

dimecres, 29 d’abril de 2015