Cada vegada, des de fa bastants anys, quan celebrem una
efemèride històrica sobre la recuperació de la democràcia als ajuntaments,
sento un sentiment contradictori:
Sens dubte, la democràcia municipal és la base del funcionament
democràtic i, amb tota certesa, és a on hem aconseguit com a país, els millors
resultats: la transformació de viles i pobles són la millor cara de la
democràcia i l’assumpció de polítiques socials, per sobre de les capacitats
pressupostaries, un acte de voluntarisme que ha possibilitat corregir innumerables
dèficits i injustícies.
Però l’Estat democràtic ha estat poc generós i fins i tot
poc just, amb l’esforç i el compromís municipal. Ni els governs de l’Estat ni
la Generalitat, han estat capaços, en 35 anys d’història, de crear les bases
per un finançament just, d’acord al gran potencial municipal, i amb les
necessitats dels ciutadans.
Els ajuntaments espanyols i els catalans són els pitjors
finançats del nostre entorn geogràfic, i això es deu tan a una política miop i
últimament re centralitzadora del Govern de l’Estat, com, també, a l’absoluta
falta de sensibilitat dels successius governs de la Generalitat, que han vist
en els ajuntaments competidors al seu poder i que han estat més preocupats
per plantejament identitaris i de prestigi institucional que del benestar dels
ciutadans, especialment el més desfavorits.
Avui, 35 anys després de les primeres eleccions municipals
democràtiques, continuem amb molts dels mateixos problemes endèmics originals: un permanent qüestionament de les
funcions, la falta d’un finançament just i del reconeixement del paper
clau e imprescindible que han jugat històricament. L’acció municipal ha permès corregir moltes de
les injustícies que genera un sistema polític moltes vegades injust i han demostrat que són el millor instrument per afavorir polítiques reals
a favor de la igualtat.
Problemes i disfuncions que difícilment contrarestaran la
voluntat i fins i tot l’entusiasme de tants ciutadans, polítics de base, que
dediquen esforços i voluntats per servir al seus convilatans.
La democràcia municipal sempre representarà la part més
autentica i més noble del sistema democràtic.
