dilluns, 29 de novembre del 2010

El dia després



Francament, avui no és el millor dia de la meva història política.
A aquest partit l’espera una intensa reflexió.

divendres, 26 de novembre del 2010

Corbacho a El Mirador


Celestino Corbacho, el número 3 de la candidatura socialista por Barcelona, visita Castellar. La terrassa de El Mirador s’ha convertit en un lloc clàssic per fer-se fotos amb els nostres visitants.

Mariscal a la Pedrera

40 anys d’activitat creativa resumits en una gran exposició: dibuixant, dissenyador polifacètic, creador d’una estètica pròpia i inconfusible, Mariscal és un enorme artista.
És cert que de vegades resulta excessiu, mediterrani voluptuós i valencià “fallero”, però còmics, teixits, mobles, tipografies, bosses, cartells, imatges corporatives... formen un univers coherent i enormement atractiu.
Absolutament recomanable pels que treballen en el món de la imatge i el disseny i per qualsevol amb una mínima sensibilitat artística

diumenge, 21 de novembre del 2010

President Montilla

Les enquestes diuen que la cosa no pinta bé, que és probable que la presidència de Montilla no tingui continuïtat.
No seré jo qui, malgrat els seus defectes, qüestioni la democràcia.
Una crisi provocada per la dreta a nivell mundial que passa factura als que governen, uns socis de govern massa vegades més pendents del seu protagonisme que de portar a terme una política coherent i la desafecció d’un sector de l’electorat que passa de les eleccions nacionals, complica la repetició d’una fórmula que amb les seves ombres i llums, ha estat positiva pel país.
L’aposta d’un nou estatut més ambiciós i un sistema de finançament molt més beneficiós per Catalunya s’han convertit en un “boomerang” gràcies a l’acció concertada de la dreta espanyola centralista i reaccionària i un tribunal constitucional desprestigiat i, en part, amb mentalitat preconstitucional.
Montilla ha estat un gran president que ha defensat com ningú els interessos del país i que mereix l’oportunitat de completar la seva obra de govern. Mobilitzem-nos per fer-ho possible.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Jean-Michel Basquiat


Abans de veure l’exposició, la meva idea de Basquiat, era la d’un “grafiter” novaiorquès que s’havia posat de moda als anys 80, que havia tingut una curta carrera de pintor i que havia mort molt jove.
En realitat va ser un enorme i exuberant pintor amb un impressionant producció. Recórrer les 12 sales del Musée d’Art modern de la ville de París, és passar de la sorpresa a l’emoció. Quadres de gran format plens de referències caribenyes i africanes, a la religió, el vudú, a la mitologia... pintures vitals i agressives, trencant conceptes i normes.
Segur que al futur, Basquiat s’estudiarà com un dels testimonis lúcids d’una època contradictòria i violenta.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Qüestió de prioritats

Ahir mirava un magnífic documental sobre la història del blues dirigit per grans directors de cinema: Scorsese, Clint Eastwood, Wim Wenders...
El blues té la gran virtut de l’autenticitat acumulada durant dècades. Una estrofa de la lletra d’un blues, que és un compendi de saviesa, em va quedar gravada:

Nunca he visto un furgón blindado
siguiendo un coche fúnebre

Els vells lletristes del blues eren ben conscients de les prioritats.

Pressupostos municipals

Es diu, en molts casos amb raó, que el debat de pressupost és el més important de l’any. No crec que la gent que va escoltar el ple d’ahir tingués aquesta sensació.
L’equip de govern va presentar de forma rigorosa i ben argumentada tècnicament i ideològicament, un pressupost que, malgrat ser restrictiu, continua apostant per potenciar les polítiques socials.
Només ERC, des d'un recolzament crític, va parlar de pressupostos: d’ingressos i despeses, de partides pressupostàries, de política impositiva i de prioritats.
L’Altraveu és un permanent “déjà vu” sense referències temporals, i les seves intervencions, insubstancials des del punt de vista pressupostari, són perfectament intercanviables.
CiU va tornar a perdre l’oportunitat de parlar de pressupostos. Quan la intervenció en el debat la fa la seva portaveu, ja sabem que es parlarà poc de pressupostos. Els coneixements del tema no formen part de les habilitats de la senyora Gatell i aquest dèficit intenta compensar-lo amb un discurs pretesament polític, ple d’errors, inexactituds malintencionades, mala baba i referències històriques, en què queda palesa la falta de coneixement i sobretot d’esforç en l’estudi d’un document que exigeix dedicació.
És evident que cadascú és lliure d’enfocar-lo com vol, però, sincerament, tenint en compte que probablement serà la seva última intervenció en temes pressupostaris, jo esperava una mica més de rigor, de volada i d’altesa de mires.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Església i dona

Quatre monges van netejar d'oli l'altar i el terra

Va ser l’única activat protagonitzada per dones. És evident que a l'Església cadascú té el seu paper adjudicat

diumenge, 7 de novembre del 2010

Felipe


Extraordinària entrevista (?) de Juanjo Millàs a Felipe González.
Amb independència de la simpatia que cada u li tingui al personatge (i jo li tinc bastant), Felipe és el polític espanyol de més nivell i mes influent del segle XX. Avui quan ja fa 15 anys que va sortir del govern, és manté tant lúcid i brillant com sempre.

El Papa

És el cap d’una secta masclista, homòfoba i antidemocràtica.
És el cap de l’única monarquia absolutista i autoritària que queda a Europa i han recolçat totes les dictadures de dretes i evidentment la franquista.
Porten segles justificant la pedofília i l’abús de menors en la seva organització i amb les seves doctrines ridícules, contribueixen a estendre les malalties de transmissió sexual.
Aquest personatge envanit i patètic ve a donar-nos lliçons de moral.
I a sobre li paguem el viatge...estúpids!

dilluns, 1 de novembre del 2010

Divertimento

Ahir una orquestra jove, la de Cambra de Terrassa, actuava a l’Auditori, el programa: els “divertimento” per corda de Mozart. Una interpretació digna en un escenari sobri i encertat. Tornem a comprovar que les dimensions i l’acústica de la sala la fan altament adequada per aquests espectacles.
A mi em va agradar especialment l’andante de l’últim “divertimento”. Sempre he tingut debilitat pels “tempo” lents, els que aparentment es presten menys al lluïment.

La política chic

Si be és cert que l’antítesi intel·lectual/polític és més que discutible, l’últim article d’en Cercas, torna a connectar amb un tema interessant, la ideologia i la modernitat i de pas la pèrdua de l’esquerra de ser l’eix vertebrador de la ideologia dominant.

Un buen político es aquel que jamás inventa un problema: solo los resuelve; un buen intelectual es aquel que jamás resuelve un problema: solo los vuelve más problemáticos, o los inventa”

Tardor


Definitivament, la tardor s’ha instal·lat a la meva finestra