Martín Girard

Martín Girard és l’alter ego del cineasta Gonzalo Suárez.
De tant en quan publica algun article en les pàgines esportives i demostra que qualitat, literatura i esport no tenen per què ser incompatibles, i que, de fet, escriure de futbol pot ser una excusa per parlar de qualsevol cosa.
L’article “La extraña pareja" és una bona mostra.

Encara no està clar?

És cert, no és el mateix, però els sentiments s'assemblen.
Poques vegades tenim l’oportunitat de viure dues nits d’eufòria en una setmana.
Realment, és el millor que hi ha.

Dibujar con acero

Si heu estat al Guggenheim de Bilbao, segur que recordeu les impressionants escultures de Richard Serra.
Amb motiu d’una exposició Brancusi-Serra a Basilea i New York, i després a Bilbao, El País publica una llarga i interessant entrevista amb l’escultor.
Interessants les reflexions sobre l’espai i sobre l'encotillament que generen els marcs en la pintura o el pedestal o la vitrina en l’escultura, de com poden compartir espai l’espectador i l’obra, de l’efecte que genera la corba.
Una excusa estupenda per visitar Bilbao el mes d’octubre.

Perquè

Per alguns, els resultats de les eleccions municipals a Castellar ha estat una sorpresa: majoria absoluta, tendència contraria a la resta del país, CiU amb el pitjor resultat de la seva història quan el seu partit va a l’alça, ERC fora de l’Ajuntament...
No és la primera vegada que un municipi es rebel·la contra les tendències i vota en clau local.
Ja sé que per alguns, és difícil d’acceptar, fa molt que rebem lliçons, de participació, de proximitat, d’autenticitat... Ja sabem que alguns han tingut sempre una legitimitat especial.
Per cert, hi ha alguna diferència entre dir “primer els de casa” o “ara ens haurien de dir Castilla del Valle”? no és el mateix feixisme?
I si resulta que la gent és intel·ligent, sensata i raonable i creu en un model proper i integrador? I si resulta que l’equip de govern ha fet les coses bé?
Quin és el secret? dedicació, proximitat, treball al servei dels ciutadans?
No és tan difícil: un bon equip, una bona gestió, una actitud oberta i propera, un candidat excel·lent, una campanya ben dissenyada i millor executada, per un equip nombrós, compromès i entusiasta. Un gran grup d’amics amb un objectiu comú: millorar les condicions de vida dels nostres convilatans.
Sincerament, crec que a Castellar ha guanyat el que ha fet més mèrits, el que ha jugat millor.

Nit de passió

La nit del 22 va ser intensa i plena d’emocions.
Els dies electorals, malgrat la seguretat d’una feina ben feta, sempre et domina la incertesa. Magnifiques els indicis que beneficien als altres grups i tendeixes a infravalorar els que van a favor del teu. Les hores prèvies al tancament dels col·legis electorals i els minuts posteriors al tancament, els nervis estan a flor de pell.
Aquesta vegada el nostre grup havia organitzat un dispositiu de recompte de les primeres 50 paperetes de cada taula, això ens va permetre tenir els resultats molt aproximats en poc més de mitja hora (el sondeig ens donava 12 regidors). Els primers resultats van confirmar les previsions.
A partir d'aquí, els petons les abraçades, la joia, l’alegria, la satisfacció de formar part d’un projecte col·lectiu, l’orgull sa, es va apoderar de la nit.

Equip

Hi ha moments i situacions que costa descriure.
En mig de la desolació general, aquesta nit la recordarem sempre.
Que important és la força de l’equip!

(la foto és d'en Graells)

Gràcies

El PSC guanya les eleccions amb el 50,14% dels vots

Moltes gràcies a tots!

Estranyes sensacions

Per un moment pensava que el PP havia canviat d’eslògan.
Després m’he adonat que era la entrada 666 del Bloc de notes.

Llegendes

Crec, sincerament, que és desconeixement, i amb això és possible que tinguem alguna responsabilitat. Els diferents grups de l’oposició estan convençuts que El Mirador no funciona, el que demostra que ells no participen, i tots tenen una alternativa millor (cada u la seva i totes diferents, és clar) agafant-se en general a plantejaments històrics ja superats.
Davant de propostes com un centre cívic autogestionat, una illa de la cultura per definir o no se sap què, però no el que hi ha, El Mirador Centre de Coneixement és una realitat consolidada i potent, que dóna un servei important als ciutadans.
Des de finals de setembre que va obrir, fins al mes passat (i aquí se inclou el període inicial de posta en marxa), aquestes xifres poden donar una idea de l’activitat:

Formació
70 cursos
1726 hores
1042 alumnes

Open surf
1902 usuaris
726 préstecs de portàtils

Auditori/Sala d’actes
315 activitats
20.000 assistents

Altres Sales (pintors)
534 activitats
7.000 assistents

Diferents espais
10 exposicions

Estaria bé que quan algú es plantegi alternatives, tingui en compte què s’ha de fer amb tota aquesta activitat, que ja forma part dels drets adquirits dels nostres ciutadans.

Spot Campanya JSC Castellar del Vallès

Debat

Si alguna cosa va quedar clara en el debat d’ahir, és que a Castellar no més hi ha una opció de govern i un únic candidat preparat per ser alcalde: l’Ignasi Giménez.
El PP, Ciutadans i Solidaritat podrien fer el mateix discurs (?) en qualssevol altre punt de Catalunya, i, traduïts, a qualssevol del món.
Els candidats de ERC i l’Altraveu, van estar en la línia esperada. Sorprèn però, la velocitat amb que la candidata de l’Altraveu, interioritza els defectes d’alguns politics professionals: anar de “sobrada” i sobre tot, fer una i apuntar-s’hi 10. En alguns moments vaig tenir la sensació que havien governat ells.
El candidat de CiU està a un altre nivell, viu en un altre segle i un altre món, parla d’un Castellar, d’una administració i d’uns sistemes de gestió que fa dècades que no existeixen. 20 anys fora de Castellar són masses anys i és evident que el seu moment ha passat.
Ha d'entendre que un municipi no és un concessionari de cotxes.

Gasòfia electoral

En un últim servei a la causa, alguna redactora habitual de CiU ha deixat la seva empremta en el darrer pamflet electoral. És el mateix estil dels quatre anys de gestió caòtica i els altres quatre d’oposició ressentida.
El PSC en aquests quatre anys ho ha fet tot malament, fatal. I si alguna cosa és acceptable és degut, evidentment, a què era una idea d’ells o a què ens hem equivocat.
El PSC s’ha dedicat a destrossar l’Arcàdia feliç i idíl·lica que era el Castellar convergent.
Ara es renoven a fons i han trobat un fill pròdig, un Prometeu redemptor, que recuperarà l’esperit primogènit i ens portarà a l'excel·lència i la modernitat.
I tot això sense fer una sola proposta.

valoracions

El PSC aplega més de 500 persones en l'acte central de campanya
El cap de llista socialista ha demanat el suport dels castellarencs i castellarenques per al proper 22-M

Un acte rodó

El “mercadillo” del matí, ja va ser una injecció d’optimisme, però l’acte de sala Blava sempre és un repte. S’havia treballat bé; molts company i amics han participat en la convocatòria, en el guió, en el muntatge de la sala, en el aperitiu posterior.., ara ja som una organització sòlida i eficient.
Ja abans de començar la sala estava plena a vesar d’un públic, participatiu, emocionat i proper. Il·lusionat especialment amb l’Ignasi. Va ser una gratificant experiència que tardarem molt a oblidar.

Tribute

Intervenció en l'acte de presentació de la candidatura.

Bona tarda, amigues i amics.
En uns minuts presentarem l’equip que gestionarà, perdó que governarà Castellar, els propers quatre anys. Però abans d’aquesta presentació, que és l’objectiu fonamental de l’acte d’avui, deixeu-me dir quatre paraules sobre 3 companys que han format part de l’actual grup municipal i que no seguiran el proper mandat.
El nostre grup està format per dones i homes d'habilitats i coneixements diferents, de dedicacions en funció de la disponibilitat de cada u i d’una il·lusió i un entusiasme compartits.
Cadascun amb la seva personalitat, amb la seva percepció del món. Ja sabeu, que un equip que funciona, un equip consolidat i coordinat, és molt més que la suma dels seus components.
I el nostre, té un avantatge addicional i això es nota: som un grup d’amics, fins i tot som més amics ara que al començament del mandat.
La Mercè, el Jordi i l’Antònia, els coneixeu tots, deixaran de ser regidors, (suposo! ) però sabem que sempre podrem comptar amb ells, marxen, però es queden, i ho fan igual que van arribar: per la porta gran i amb l'estima i el reconeixement dels companys i els amics.

Els polítics (deixeu-me reivindicar una paraula tan desprestigiada), els polítics que es dediquen, que ens dediquem a la política local, a la política de proximitat, són els que mantenen una activitat més propera a l'esperit democràtic original:
Dones i homes que no s’han plantejat mai la política com a professió, que dediquen esforços i temps a treballar pels seus convilatans, robant-lo a la seva vida familiar i al seu oci. Només per voluntat de servei i suportant, en alguns casos, critiques i incomprensions.
La Mercè, el Jordi i l’Antònia són regidors d’aquest perfil. Ara han decidit deixar de ser-ho, després d’uns anys de compatibilitzar la política i la vida professional. Ells saben que quedaran marcats, per sempre, per aquesta experiència sacrificada, però enriquidora.

La Mercè anava de número 10 en la nostra llista, va sortir regidora per sorpresa, “víctima” d’una victòria que ningú esperava tant amplia.
Ella tenia altres prioritats: una relació incipient, una família a constituir, una carrera professional a consolidar, després de molts anys d’estudi.
Han estat anys durs, eh! que si Mercè.
Al final, amb esforç, això si, tots els objectius estan complerts, i a més deixes una regidoria de Benestar Social consolidada, funcionant i en unes noves instal·lacions dignes i eficients. Gràcies per tot Mercè.

Amb el Jordi som amics des de fa molts anys, ha estat sempre un home compromès. Diu que és independent però hi ha molt poca gent tan compromesa amb un projecte. Ens ha aportat rigor, eficàcia i exigència, també experiència, imprescindible en un equip tan jove.
La seva coherència i el seu sentit de la igualtat i de la justícia han estat una garantia per compatibilitzar la direcció d’un col·lectiu no sempre fàcil, com és la policia local i la seva feina diària a Barcelona. Gràcies Jordi.

A l’Antònia fa que la conec encara més anys. Inicialment no va ser fàcil incorporar-la al projecte socialista, sempre ha estat una mica ingènua, en el bon sentit, i àcrata o llibertaria.
Fa nou anys, a casa de la Pepa i de l’Abel, en un moment difícil per l’agrupació, és va deixar convèncer per encapçalar la nostra candidatura.
Aquell dia va se l’inici d’una fantàstica aventura personal, amb alguna mala estona, això si, i durant alguns anys, sabent que el cos no podia respondre sempre a les exigències.
L’Antònia és alegre i tossuda, “inasequible al desaliento”.
Ha estat una bona regidora apassionada amb la seva feina.
Avui l'educació a la nostra vila és de més qualitat i les necessitats de futur estan resoltes. Gràcies “amigo” per tot.

A partir d’ara:
La Mercè prioritzarà la seva vida familiar i la consolidació del seu projecte professional.
El Jordi reduirà l’estrès de fer compatible les cues matinals i una activitat moltes vegades, exigent a nivell municipal.
L’Antònia tornarà de nou a l’escola en un projecte nou i il·lusionant.
I tots tres, segur, seguiran aportant al nostre projecte, a millorar la nostra vila.

Mercè, Jordi, Antònia.. gràcies.. gràcies per la vostra dedicació... gràcies pel vostre esforç... gràcies pel vostre compromís.

Impresionant!

“Volem gestionar l’Ajuntament, no governar. Castellar necessita d’un bon gestor, això de governar és més pel PSC”
Aquest va ser el principal argument del candidat de CIU, Josep Carreras, davant d'un centenar de persones que van assistir dissabte a l’acte central de campanya .

Que es pot dir després de tan sòlids arguments?

Ignasi Giménez, el teu alcalde. Castellar del Vallès, Maig 2011.

Projecte sòlid

El socialisme a Castellar és una realitat sòlida i potent. Un grup de gent, ampli i plural, entusiasta i ple d’iniciativa.
Aquesta campanya tot és fàcil, en totes les activitats comptem a la presencia massiva de simpatitzants i amics. El dijous a la nit l'agrupació era un espectacle d’activitat, ahir l’acte de presentació dels candidats joves una explosió d’entusiasme, aquest matí la parada al “mercadillo” una mostra més de la popularitat i l’estima al nostre candidat.
Quatre anys de bona gestió i proximitat té com contrapartida l’estima del teu poble

Campanya

Fantàstic ambient en l’inici de campanya.
El socialisme té a Castellar molt bona salut

Estadística

"no tengo nada más que decir"

Punto final

Se acabó. Como era previsible y justo, el Barça pasa y el Madrid se queda.
Ha sido el Madrid más bronco, conservador y “ploramiques” de la historia, acompañado en su obscecación y hasta el delirio por la caverna mediática.
Paradojicamente el Madrid juega mejor sin Maurinho.

No és això