.jpg)
Per aconseguir
l’objectiu eren claus dos instruments: l’escola
(una xarxa única que no separés els alumnes en funció de la llengua familiar) i
uns mitjans de comunicació públics, que fessin de l’extensió de la llengua la
seva raó de ser fonamental.
En paral·lel
ens plantejaven l’extensió de l’ús a totes les administracions (autonòmiques,
municipals i de l’estat a Catalunya), a fi de garantir el dret a viure en
català sense entrebancs al nostre país.
L’èxit des
de el punt de vista lingüístic estava en fer extensiu el català a tothom:
esquerres, dretes, nacionalistes, catalanistes, espanyolistes,
jutges, militars, empresaris, sindicalistes, els incondicionals del Barça, els
de l’Espanyol i els del Madrit, nascuts
a Catalunya o emigrants recents...al centre de Vic o a Torre Romeu.
Quan fem un
ús partidista de la llengua perjudiquem el català, quan fem de la llengua un
instrument de confrontació política o social perjudiquem al català.
Qui fa més
mal a la llengua? El ministre Wert al que tots tenim clar que no farem cas o
TV3? que amb la seva actitud sectària a favor d’un model de país, ha oblidat
quin era el seu principal objectiu, que es estendre l’ús i coneixement del
català. A qui beneficia que TV3 deixi de ser la TV de referencia de molts
catalans?
Quin favor
fan a la llengua que organitzacions com Omnium cultural, s’oblidin del seu
objectiu i la seva vocació de pluralitat i de defensa de la llengua i la
cultura catalana i es posin al servei d’una idea política?
Ens estem
equivocant. És cert que d’alguns dèficit, especialment en l’administració de justícia,
la responsabilitat és de l’administració central, però de l’ús partidista, de fer bandera
de la llengua contra altres catalans la
culpa també és nostra.
El model de
llengua a l’escola ha estat sempre clar, compartit i integrador, aquest model i
aquesta filosofia hem de fer-la extensiva a tots els àmbits, a la realitat
quotidiana del país.
