Bretolades

Una campanya de sensibilització sobre civisme que pretén aconseguir involucrar a la ciutadania contra les actituds incíviques, no és fàcil. Encara ho és menys si tens poc mitjans econòmics i has de limitar-te a fer servir els instruments i els mitjans de comunicació municipals.
Una campanya, sobre qualsevol tema, només és eficaç si aconsegueix que la gent en parli, si aconsegueix notorietat.
L’equip de disseny de l’ajuntament ha elaborat una campanya atrevida, que compensa amb ingeni la falta de mitjans: ni fotos ni dibuixos, grafia neta i una expressió d’impacte, directa i contundent.
I una cosa important, no limitar-nos a denunciar unes actituds, també posar de manifest com perjudica als ciutadans i quin es el cost, també económic, que tenen les “bretolades” pel municipi.
La campanya gràfica es completa amb productes audiovisuals en el que alguns ciutadans donen recolzament a la campanya. Es tracta d’unificar esforços en la defensa d’un objectiu comú: fer un Castellar més cívic.

Intel•ligent i subtil

Memorias líquidas

Enric González és un periodista que sempre ha despertat les meves simpaties i una certa enveja. Ser corresponsal, en una època de vaques grosses, a Nova York, Londres, París i Roma (i finalment a Jerusalem) d’un diari que donava un pes important i de prestigi a la informació internacional no deixa de ser un privilegi.
Aquest cosmopolitisme el fa fugir de localismes i li dóna, necessariament, una visió oberta i cosmopolita del món, a part de permetre viure, amb un sou decent, en les ciutats més atractives del món.
No fa gaire, després de deixar el País, ha publicat un petit llibre de memòries. A part de passar comptes i deixar clara la seva falta de simpatia pel senyor Juan Luis Cebrián, el llibre és una bona mostra de l’evolució de la premsa escrita en l’Espanya de la transició i fins al nostres dies.
Enric González té una ploma fàcil i el llibre és amè. De pas et fa reflexionar en l’evolució del periodisme i la professionalitat dels periodistes, el futur dels mitjans, la possibilitat d’una premsa lliure i potent, la llibertat de premsa, l’adaptació a una realitat molt més plural a on la informació, veraç o no, flueix amb facilitat.
Sembla evident que l’etapa idíl·lica dels grans diaris poderosos, influents i independents, està superada i ara, tots, també els mitjans i els periodistes, haurem d’adaptar-nos a una nova realitat.