Obrim la plaça

Ahir va ser festa gran a la plaça Catalunya (la plaça del castell l’han batejat alguns nens).
Uns quants centenars de castellarencs van disfrutar de la plaça recuperada, de l’espectacle “Quina barra”, dels nous jocs infantils o de la pista poliesportiva.
La plaça Catalunya és un gran espai que els ciutadans han d’aprendre a fer seu.

Pacte d'Aiatol.las

Probablement tenen raó els que diuen que és millor no fer-ne cas, que quan algú està situat en un discurs fals, demagog i embogit, es desautoritza sol.
De totes maneres sap greu que unes sigles com ICV, hereus de l’històric PSUC, estiguin a Castellar en mans de gent tant incompetent i tant sense escrúpols i a més en aliança amb ressentits que culpen de tots els seus mals a la racionalització dels mitjans públics de comunicació.
La senyora Eva Clariana i els seus amics (?) saben perfectament que menteixen en la seva valoració de l’Actual i també que l’actual sistema de comunicació és més barat que l’anterior. També saben que menteixen quan ens comparen amb Barberà, oblidant-se, curiosament, a on van en cada cas els ingressos de publicitat.
Encara són més cínics quan parlen de plans de sanejament, de sous municipals o de càrrecs de confiança. L’Ajuntament de Castellar aquest any ha congelat els ingressos de regidors i grups municipals i és el que menys càrrecs de confiança té del Vallès. Comprovi senyora Clariana els ajuntaments en què té alguna responsabilitat el seu partit.
El sistema d’aportacions als grups municipals, aprovat per consens fa uns quants mandats i del que ICV s’ha beneficiat quan era a l’Ajuntament, no ha canviat i no recordo que renunciessin als ingressos a les legislatures anteriors.
Tampoc conec cap grup municipal del seu partit, a cap ajuntament, que hi hagi renunciat.
Per què aquesta visceralitat per part d’un partit amb el que compartim tasques de govern a la Generalitat i a tants municipis de Catalunya? De veritat creuen que aquest és el camí per tornar a l’Ajuntament? i si tornen, amb qui faran govern? amb CiU?
El recolzament ciutadà a ICV i abans el PSUC sempre ha estat en funció de la presència i de la preocupació dels problemes reals dels ciutadans. Les difamacions i les mentides sempre els han portat a la marginalitat.

Respectem els espais públics, estimem Castellar

Qualsevol que hagi tingut responsabilitat de gestió a nivell municipal sap el que costa mantenir el mobiliari urbà i els espais públics.
És clau tenir un bon pla de manteniment, però encara més comptar amb la complicitat dels ciutadans i especialment amb la responsabilitat dels grups municipals.
És inevitable la irresponsabilitat, sempre hi ha actituds vandàliques minoritàries que menyspreen el sentit majoritari dels ciutadans, actituds que acaben generant despeses importants al municipi.
El que és incomprensible és que les actituds incíviques siguin fomentades des dels propis grups municipals. Quina autoritat té l’ajuntament davant dels ciutadans si els regidors no respecten les ordenances?
Aquesta setmana s’ha presentat una proposta per fer de les marquesines dels autobusos elements publicitaris per enganxar cartells de partits polítics i entitats.
Sense negar la possibilitat d’estudiar algun suport addicional als pirulins actuals, que sigui compatible amb el pressupost municipal i una certa dignitat estètica, no creiem que les marquesines siguin “el lloc idoni i natural per penjar-hi cartells”.Tal com defensava fa uns anys el mateix partit que fa la proposta, hem de defensar la nostra vila de les agressions de la publicitat descontrolada i més ara que les noves tecnologies permeten sistemes més eficaços i més nets per a donar a conèixer les nostres activitats

Entrevista a l'aCTUAL

Entrevista a l'últim L'aCTUAL. pag. 10

http://www.castellarvalles.cat/files/166-86-revista/WEB-Actual_63.pdf

Entrevista a l'acTUAL

Feu clic sobre el títol de l'entrada.

Vicenç Ferrer

La mort de Vicenç Ferrer ha estat una mort sentida.
Hi ha un consens general sobre la importància de la seva obra i sobre la generositat de la seva vida al servei del més desfavorits.
David Cano un analista financer, fa una anàlisi peculiar sobre el que ell considera un economista intuïtiu.
Curiós que un personatge tant proper al cristianisme original no tingui cabuda en el catolicisme oficial.

Per una mort digna

Article de Soledad Gallego-Diaz en el que defensa un plantejament interessant: el dret dels pacients a negar-se a ser atesos per metges objectors de consciència, especialment en temes de sedació i cuidats pal·liatius.
Els hospitals haurien de fer públics els noms dels objectors, per coneixement dels que no compartim el concepte cristià del patiment redemptor.

Eta torna a matar

Maleïts fills de puta

Elegía

Te has ido y me doy cuenta
que nuestro último encuentro
era una despedida.
Que extraña sensación
que hablen de ti como si no estuvieras.
¿Donde estás?
¿Que has hecho de la risa contagiosa
y la mirada lúcida?

Ahora todo se mezcla:
el sosiego final
la incromprensible calma
los recuerdos, la madre muerta
las sabanas revueltas, “ l’amour fou”.
Tu hija Marta, tan tú.

Consigues que en mi mente
se impongan los origenes
¿más de 30 años ya?
Claro que estoy en deuda:
como defenderse de tanta pasión
descontrolada y clandestina
de tanto sí
de tanto siempre
de tanta fuerza
de tanta ingenuidad color canela.

Te has ido
y no sé si no estás o estás del todo
Si sé que me inunda la tristeza
y no quiero consuelo.
Quiero purificarme en tu dolor
y hacerlo mio.

No, no te has ido
Has vuelto, a reponerte
a los estrechos valles de la aldea.
En el próximo cruce de caminos
nos vemos compañera.

Elegía

Te has ido y me doy cuenta que nuestro último encuentro era una despedida.
Que extraña sensación que hablen de ti como si no estuvieras.
¿Donde estás? ¿Que has hecho de la risa contagiosa i la mirada lúcida?
Ahora todo se mezcla: el sosiego final, la incromprensible calma, los recuerdos, la madre muerta, las sabanas revueltas, “ l’amour fou”. Tu hija Marta, tan tú.
Consigues que en mi mente, se impongan los origenes, ¿más de 30 años ya? Claro que estoy en deuda: como defenderse de tanta pasión descontrolada y clandestina, de tanto sí, de tanto siempre, de tanta fuerza, de tanta ingenuidad color canela.
Te has ido y no sé si no estás o estás del todo Si sé que me inunda la tristeza y no quiero consuelo, quiero purificarme en tu dolor y hacerlo mio.
No, no te has ido, has vuelto, a reponerte, a los estrechos valles de la aldea.
En el próximo cruce de caminos, nos vemos compañera.

Motxilles heretades

Ahir era dia de Ple a l’Ajuntament. El tema estrella era el Pla de Sanejament, que traduït significa que hem de demanar autorització a la Generalitat per endeutar-nos per sobre dels crèdits que amortitzem cada any.
És cert que han disminuït els ingressos procedents de la construcció, però la raó fonamental que ens porta a aquesta decisió és l’herència dels nostres predecessors: 1,5 milions en factures sense consignació pressupostària i 2 milions més de plaça Major.
L’oposició, l’anterior govern, es va abstenir en la votació.
Nosaltres també teníem raons per abstenir-nos, exactament 2 milions de raons.
I també teníem un milió i mig de raons per votar en contra.
Però al final, l’Oscar Lomas ens va convèncer i vam decidir carregar amb la motxilla heretada.
Així és com funciona el món, o al menys Castellar: uns generen el problema i els altres carreguem amb les conseqüències.
Els primers s’abstenen i nosaltres votem a favor, perquè l’Ajuntament ha de continuar funcionant i Castellar també.
I ho fem calladets i sense reticències disposats a carregar motxilles, les pròpies i les alienes. Però que ningú es cregui que podrà abusar de la nostra ingenuïtat.

Dos anys ja

Avui fa dos anys que es van constituir els ajuntaments i per tan, dos anys que governem a Castellar.
Per alguns probablement no té importància, però a mi m’agrada recordar-ho.

Plaça Catalunya

L’èxit o la utilitat d’un equipament ve donat per l’ús que fan d’ell els ciutadans. La plaça de Catalunya, amb independència de les teves preferències estètiques, era un projecte frustrat. El rendiment no estava en consonància amb les seves dimensions ni en la inversió que va suposar la seva construcció.
La plaça Catalunya, conjuntament amb la plaça Major i l’espai Tolrà són els espais urbans, les dimensions i situació de les quals transcendeixen un ús estrictament veïnal per convertir-se en equipaments per a tots els castellarencs.
Des del començament ens van plantejar com millorar les prestacions de la plaça sense fer una gran inversió, fent-la més accessible i més atractiva per als ciutadans.

El primer objectiu es va denominar “Obrim la plaça”: es van suprimir les tanques del perímetre menys la part de la Ronda i es van fer 4 nous accessos, un a la Ronda connectant amb el nou aparcament, dos al carrer Balmes i un altre al carrer Jaume I. També hem ordenat l’accés de Prat de la Riba fent més fàcil l’accessibilitat.

El segon objectiu és “reordenar i especialitzar els espais”: la part més baixa, la que dóna a la ronda, amb la construcció d’una pista poliesportiva pretén atraure els joves i els nens més grans.
A la part central es desplacen alguns jocs infantils i se n’instal.len de nous de grans dimensions i atractiu que serveixen de reclam a tots els nens de la vila.
Es potencia l’espai de gent gran amb un accés directe des del carrer Balmes i la construcció de pistes de petanca.
En tota la plaça, i especialment en la zona de jocs, es potencia el mobiliari urbà.

En una tercera fase haurem d’avançar en l’aprofitament de la plaça, facilitant l’ocupació
amb terrasses bé procedent dels establiments de l’entorn o d’una instal·lació temporal dins de la mateixa plaça.

Estic convençut que la plaça de Catalunya s’acabarà convertint en un referent per a tots els castellarencs

Llengua i escola

Els diaris d’avui parlen de l’aval del Consell Consultiu al model lingüístic definit a la llei d’educació, a la immersió lingüística i a la consideració del català com a llengua vehicular a l’escola.
Fa molts anys, en una altra vida, vaig tenir el privilegi de participar en la ponència parlamentaria que va preparar la que després seria la primera llei de normalització lingüística, la de 1983.
Els representants de tots els grups parlamentaris érem conscients de la importància del tractament de la llengua a l’escola. L’escola, més que qualsevol altre, era l’element normalitzador clau, especialment en les zones en què el català tenia una presència més dèbil.
L’aportació més important del nostre grup, i la Marta Mata en va ser la persona clau, va ser la de convèncer a la resta dels diputats que a Catalunya l’educació s’organitzava en una única xarxa escolar, al contrari del que es va fer a Euskadi i després al País Valencià, que van optar, per raons diferents, per la doble xarxa, en funció de l’origen lingüístic dels alumnes.
Han passat bastants anys i probablement, ara, la problemàtica ha guanyat en complexitat; però el principi continua igual de vàlid, com també el fet que, a més de les raons històriques o dels drets individuals, la llengua és un potent element d’integració social i col·lectiva.
Sorprèn que, després dels anys i de l’eficàcia demostrada per la fórmula, el PP continuï insistint i donant la matraca. Potser és que aquesta és la manera de fer mèrits per a arribar a un futur acord amb CiU.

¿Proyecto deportivo?

Alguien podría pensar que soy antimadridista y tendría razón, pero no es este sentimiento el que me induce a escribir esta nota.
La llegada de Florentino "Midas" ha desestabilizado el mercado del fútbol. Su proyecto de burbuja financiera en tiempos de crisis parece que aún convence a los bancos, que confían en recuperar sus créditos a través de los ingresos por los derechos publicitarios y las ventas de camisetas que obtendrá el club.
No sé si desde el punto de vista económico les saldrá bien. La otra vez, la clave fue una operación de especulación urbanística de gran nivel con el beneplácito del Ayuntamiento y la Comunidad de Madrid, que supuso, sin duda, introducir el “dumping” en la competición, ya que los clubs no juegan con las mismas oportunidades.
Estoy convencido de la solidez de este Barça y también de que lo de Florentino, más que un proyecto deportivo, es un proyecto financiero. Pero jode, a pesar de todo.

Europa

Les eleccions al Parlament Europeu m’han produït una certa decepció, i no pel resultat a casa nostra, bastant previsible (no tant l’altíssim nivell d’abstenció), sinó per començar a tenir la sensació que una certa concepció del projecte europeu, l’Europa social i dels pobles, és, al menys per molts anys, un projecte fracassat.
No m’han agradat les campanyes, les de ningú i especialment la part gràfica (cartells i tanques) del PSC, desmobilitzadora pels propis militants.
Europa ha estat l’excusa, que no importa a ningú, per a parlar del que de veritat interessa: la Moncloa al PP i la plaça Sant Jaume a CiU.
La pretesa recerca de la polarització ideològica en l’estratègia socialista ha estat mal resolta i, en qualsevol cas, no podia ser l’únic “leitmotiv” d’una campanya que havia de parlar d’alternatives per a Europa.
Tampoc es parla d’Europa en l'anàlisi dels resultats. Té més interès fer extrapolacions interessades si et beneficien o treure importància si et perjudiquen.
Algú parla de la composició del nou Parlament? Del que significa l’increment de diputats d’extrema dreta i d’euroescèptics? De diputats que no creuen en Europa?
Algú es preocupa de la disminució de diputats de l’esquerra clàssica (socialdemòcrates, laboristes....) sense increment significatiu d’esquerres alternatives? Quan les polítiques anticrisi que s’apliquen al món, també pels governs de dretes, són les clàssiques socialdemòcrates.
Europa està malalta i té poc interès pels europeus, que dubten de si tenen alguna cosa en comú a part dels interessos econòmics.
Dues coses em preocupen especialment: que els catalans, que presumim de ser els més europeus, som els que menys hi hem participat, i que el socialisme i la socialdemocràcia europeus siguin incapaços d’explicitar un projecte europeista potent, engrescador i il·lusionant.

Tremosa el mentider

Sabien que era molt de dretes, que no té ni idea de transports, que no es creu Europa, que va votar en contra de la constitució europea, que és un milhomes pretensiós que creu que ell solet recuperarà el prestigi de Catalunya.
CiU a tret un bon diputat i ho vol substituir per un fantasma.
Ara sabem que també es un mentider

LES MENTIDES DE RAMON TREMOSA.

1. La darrera: Assegura que “la millor fórmula és la d’un govern de CiU a Catalunya i del PP a Madrid” (Público, 2 de juny de 2009). Un estudi
del professor d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Albert Solé, sosté que Catalunya va obtenir millors inversions amb els darrers governs de Felipe Gonzàlez que amb Aznar.
2. Diu que els túnels en construcció a Mollet del Vallès tenen una pendent d’un 20% incompatible amb el transport de mercaderies. El Ministeri de Foment ja l’ha corregit recordant-li que la pendent d’aquests túnels és de l’1,6%, compatible amb els trens de mercaderies i, per tant, amb el projecte de Corredor Mediterrani.
3. MANIPULA QUAN DIU QUE “NO CAL OBLIDAR QUE POPULARS I SOCIALISTES SÓN ELS QUI ES PORTEN LA PALMA A L’HORA DE VOTAR PLEGATS” (Entrevista a El Singular Digital, 2 de juny de 2009 ): Populars i Socialistes coincideixen en el 69,70% de les votacions. POPULARS I LIBERALS (EL GRUP DE TREMOSA) COINCIDEIXEN EN MÉS DEL 77% DE LES VOTACIONS (font: http://www.votewatch.eu)
4. Confon les lleis: quan parla de la llei de ports cita la 11/2003 de 8 d’abril (llei de Prevenció Ambiental de Castella i Lleó) en comptes de la 48/2003 de 26 de novembre (llei de Règim Econòmic i Prestació de Serveis als Ports d’Interès General)
5. Desconeix les institucions europees: quan estem celebrant el 30 aniversari del Parlament Europeu, Tremosa assegura a aquell que el vulgui sentir que la institució té 20 anys.
6. Amaga que el Partit Andalusista, el PNB i Coalició Canària, els seus socis a la Coalició per Europa, l’amaguen a les seves llistes.
7. Figura com a administrador d’un grup de Facebook anomenat “Jo també estic fart del montillisme”. Campanya bruta i mal educada contra el President de la Generalitat
8. Presentat com a independent, Tremosa va militar durant 17 anys a CDC.
9. Es presenta com a garantia de defensa del Corredor Mediterrani quan la número 2 de la Coalició, Izaskun Bilbao (PNB) defensa el Corredor Atlàntic.
10. Demana a la candidata del PSC, Maria Badia, que signi un manifest en contra de la tercera hora de castellà ignorant que la Llei d’Educació de Catalunya supera aquest conflicte i dóna autonomia als centres.
11. Desconeix les lleis espanyoles: Demana a la candidata del PSC, Maria Badia, que reclami respecte a les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de Ports quan socialistes i ICV van votar a favor d’una esmena en el darrer Debat de Política General que insta a l’Estat a que la nova normativa sobre ports no limiti la capacitat d’incidència dels governs autonòmics en les autoritats portuàries.
12. AMAGA DADES: El grau de coincidència del Grup Liberal del sr Tremosa i el Partit Popular Europeu en temes que tenen a veure amb
l’ocupació i les polítiques socials és del 75%. Els socialistes van coincidir amb els populars en el 56% de les votacions.
13. Proposa limitar a 5.800 hectàries la zona de protecció d’aus del CANAL SEGARRA - GARRIGUES i “Censura al Govern per la seva desídia al no posar fre a les directives europees de tall soviètic”, quan la directiva d’aus, que és d’obligat compliment, és de l’any 79: no van tenir temps de solucionar aquest problema?