diumenge, 26 de febrer de 2012
Dolor sin nada a cambio
...Pero los problemas han empeorado mucho más de lo necesario por la forma en que los líderes europeos, y más en general la élite política, sustituyeron los análisis por los sermones, y las lecciones de la historia, por las quimeras...
...Ahora ya tenemos los resultados, y son exactamente lo que tres generaciones de análisis económicos y todas las lecciones de la historia nos deberían haber dicho que pasaría. El hada de la confianza no ha hecho acto de presencia: ninguno de los países que están recortando el gasto ha visto el desarrollo del sector privado que habían pronosticado. En vez de eso, los efectos depresivos de la austeridad fiscal se han visto reforzados por la caída del gasto privado...
...Entonces, ¿qué será necesario para convencer de su error a la camarilla del dolor, la gente que a ambos lados del Atlántico insiste en que podemos volver a la prosperidad a base de recortes?...
...Verán: entiendo por qué la gente influyente es reacia a reconocer que las ideas políticas que creían que reflejaban una profunda sabiduría son en la práctica un completo y destructivo disparate. Pero es hora de dejar atrás las creencias imaginarias sobre las virtudes de la austeridad en una economía deprimida.
dimecres, 22 de febrer de 2012
Nueva visión
Llega el PP al gobierno y
san Mariano no es capaz de cambiar la tendencia ni de generar oleadas de
entusiasmo en los mercados. Hacen una reforma de las condiciones laborales que
saben que generará más paro. El objetivo: un estado más débil, con menos
competencias, unos servicios privatizados y el debilitamiento del estado del
bienestar.
Ya hablan de 6 millones
de parados sin inmutarse y sin aportar ninguna solución.
¿Hay todavía alguien que
crea que saldremos de esta sin acciones que impulsen la economía productiva y
el crédito a las empresas? ¿sin asumir que la prioridad no es el déficit sino
el paro?
dissabte, 11 de febrer de 2012
Cuestión de estado

El despliegue de
medios dedicados por la administración española a contrarrestar ( ? ) la
parodia de los guiñoles franceses, da la medida de la capacidad de ridículo del
actual gobierno. ¿No deberíamos crear un conflicto diplomático?, ¿ porque no
hemos llamado, ya, al embajador a consultas?
Probablemente debe
ser esta la estrategia de la diplomacia del PP para mejorar la imagen de España
en el mundo.
Chico i Rita
Ahir feien la pel·lícula de Trueba i Mariscal per TV3. No l’havia
vist al cinema i en va agradar molt.
Excel·lent l’historia sustentada en un sòlid guió, magnífics
els dibuixos i l’animació i molt bona la música de Bebo Valdés.
La recreació de l’Havana de finals dels 40, en un dibuix net
i minimalista, és un element especialment remarcable.
Pel·lícula absolutament recomanable a la que desitjo la
millor sort als Oscars.

Garzón
Lamento que hagin estat temes relacionats amb l’extrema dreta
i amb la corrupció del PP, els que l’hagin apartat de la judicatura, hauria d’haver
passat molt abans.
Des de fa molts anys el senyor Garzón ha “hecho de su capa
un sayo”, saltant-se contínuament els drets de la gent que investigava. Quantes
instruccions seves han quedat en res? quants ciutadans dignes han passat per presó (viatge en furgó
des de Barcelona o Euskadi a Madrid inclòs) amb probes dubtoses o amb sospites
infundades? i han estat tractats amb desconsideració i abús d’autoritat? (per
donar exemple).
Ara l’hem vist fent de víctima i ha estat capaç de generar
corrents d’opinió favorables de molts sectors progressistes, però Garzón no és
un progressista, és un egòlatra incompetent i prevaricador.
I no l’hem vist emmanillat
ni amb la bossa d’escombraries amb les seves pertinences dirigint-se a presó. Per
cert, si prevaricar és el més greu que pot fer un jutge, perquè no te té pena
de presó?
Em fot coincidir amb alguns sectors, que avui estaran
contens i no tinc motius per celebrar-lo, però si estic convençut que amb independència
del agraïment dels amics xilens, el jutge estrella ha fet molt de mal a una
concepció justa i progressista de la judicatura.
Ara que la situació del terrorisme etarra sembla
irreversible, no seria oportú acabar amb aquesta anomalia jurídica que és la
Audiència Nacional?
dijous, 9 de febrer de 2012
El blog de Paul Krugman
http://blogs.elpais.com/paul-krugman/
La solución a la crisis económica pasa por la política. Paul Krugman, probablemente el economista más conocido del mundo, lo tiene claro. Desde su posición progresista –liberal, en Estados Unidos; de izquierdas, en Europa- prescribe su receta.
dimecres, 8 de febrer de 2012
Tàpies
El Tàpies que més m’agrada és el que comença als anys 80, una
vegada superada l’etapa de l’art pobre i de l’ús de materials de detritus, el
dels quadres de gran format, on dominen grisos, marrons, ocres i negres.
Segur que aquests dies els especialistes faran servir
conceptes com abstracció, simbolisme, espiritualitat, misticisme,
orientalisme.. informalisme. També parlaran de tècniques de collage, graffiti o grattage. Jo
prefereixo quedar-me amb la impressió que
em va causar l’exposició antològica del saló del Tinell de fa 20 anys. Allà
vaig ser conscient que el pintor havia connectat amb aquest món de forces tel·lúriques profundes, al que, només, tenen accés alguns privilegiats.
Antoni Tàpies estarà viu per sempre.
diumenge, 5 de febrer de 2012
Congrés del PSOE

L’ aspiració d’una militant del PSC de ser secretaria
general del PSOE, és absolutament legal (forma part d’aquestes petites
escletxes mai resoltes del procés d’unitat dels socialistes a Catalunya), però
anar tots els delegats recolzant de forma unànime a la candidata del PSC, és un lamentable error, o pitjor encara, una
mostra de com s’han elegit els delegats.
Ahir, aprofitant que una cadena de TV ho feia en directe, vaig
escoltar els discursos dels dos candidats. Rubalcaba va començar dubitatiu i
després es va anar asserenant, el seu to era reflexiu, sabia que es dirigia a
militants, a delegats que votaven i buscava
generar seguretat i confiança després d’una duríssima derrota electoral.
Carme es va equivocar en el discurs, excessivament cridaner
i ple d’eslògans. Els primers crits t’emocionen, però a partir del tercer,
cansa. Crec que no era adequat ni per un
míting. Ja sé que pretenia donar una imatge de força i entusiasme, d’iniciar la
remuntada ja. Però la cohort d’assessors
que l’acompanyen, no la van aconsellar bé.
Ja sé que en un congrés passen moltes més coses, no soc un ingenu
i fa molts anys que participo en aquest processos, que hi ha pressions i travetes
i també que alguns actuen en clau
personal, però els congressos del PSOE
són bastants oberts i finalment, cada delegat té una papereta i vota en secret.
Si fos un personatge neutral que ve d’un altre planeta, tindria
clar que Rubalcaba va estar més convincent.
divendres, 3 de febrer de 2012
La coherència del PP
"A tenor" del contingut de l’article del PP a l’Actual,
tinc la impressió que no els va agradar la meva intervenció al Ple Municipal.
Jo he de confessar que vaig tenir dificultat per entendre la seva.
Continuo sense saber com justifiquen les pujades d’impostos, quan uns dies abans deien que no ho faríen mai. Ara a Castellar, fan servir, per justificar la pujada de l’IBI del govern central, el mateixos arguments que per oposar-se a la que es va fer a Castellar.
Continuo sense saber com justifiquen les pujades d’impostos, quan uns dies abans deien que no ho faríen mai. Ara a Castellar, fan servir, per justificar la pujada de l’IBI del govern central, el mateixos arguments que per oposar-se a la que es va fer a Castellar.
I és que, amb els que confonen Pepe amb PéPé, és
difícil, fins i tot compartir sentit de l’humor .
Per si volen guardar-la o fer-la servir amb criteri, reprodueixo, la part central
de la meva intervenció.
De res.
De res.
Senyor Carpio, senyors regidors del PP. Després de
llegir la seva proposta i escoltar les seves argumentacions, no sé si dubtar
del seu criteri o felicitar-los pel seu atreviment.
Crec que mai a la
història municipal, al menys a Castellar, un grup ha demanat un recolzament explícit al govern de
l’Estat, tenint 2 regidors de 21 i en un tema absolutament antipàtic.
I a més venen a defensar criteris contraris dels que vostès mateixos, en aquesta sala, van
defensar fa uns mesos en el debat de pressupostos.
Per què ens
demanen que recolzem al govern del PP?
Perquè en unes setmanes s’ha passat per l’arc del
triomf, el programa electoral que
defensaven des de fa 3 anys?
Perquè ha
empobrit, més, amb les seves decisions, als treballadors i la classe mitjana
del nostre municipi?
Per què abanderen les polítiques més conservadores i neoliberals de reducció del dèficit,
quan ja ningú creu, ni el FMI, que
es pot sortir de la crisis sense
reactivar l’economia?
Per què decideix
de forma unilateral la política impositiva dels ajuntaments? atemptant contra l’autonomia municipal
i dificultant amb les seves accions la gestió
d’un pressupost democràticament aprovat?
No, senyor Carpio, les mesures preses pel govern de
l’estat no tenen les nostres simpaties.
Una
cosa sí que compartim: farem el
possible per que tots els castellarencs i castellarenques tinguin clar, que és el govern del PP i no
l’Ajuntament, el responsable de la pujada de l’IBI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)