Pocs com ell, tenen un
llenguatge tan personal i tan identificable.
El Tàpies que més m’agrada és el que comença als anys 80, una
vegada superada l’etapa de l’art pobre i de l’ús de materials de detritus, el
dels quadres de gran format, on dominen grisos, marrons, ocres i negres.
Segur que aquests dies els especialistes faran servir
conceptes com abstracció, simbolisme, espiritualitat, misticisme,
orientalisme.. informalisme. També parlaran de tècniques de collage, graffiti o grattage. Jo
prefereixo quedar-me amb la impressió que
em va causar l’exposició antològica del saló del Tinell de fa 20 anys. Allà
vaig ser conscient que el pintor havia connectat amb aquest món de forces tel·lúriques profundes, al que, només, tenen accés alguns privilegiats.
Antoni Tàpies estarà viu per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada