Tampoc n'hi ha per tant

Em sorprenen algunes reaccions airades d’alguns il·lustres militants del PSOE, que jo considerava més intel·ligents.

S’ha produït un fet: el PSC i el PSOE no coincideixen en una votació, i que? El que és sorprenent és que sigui la primera vegada. Per que hem de dramatitzar? aprofitem per clarificar un protocol de funcionament conjunt que sempre hauria d’haver estat clar. Som dos partits diferents des de la nostra creació i volem, al menys el PSC, continuar sent diferents. Com compartint responsabilitats i espais, és el que hem de clarificar.

Jo soc partidari de coordinar, sempre, polítiques i estratègies, també de compartir grup parlamentari (també ho fem a Europa), però compartir no ha de suposar dir a tot amén. També és necessari que el PSC es faci més visible i més actiu en el parlament espanyol.

Dos temes si preocupen:

•  Que en el PSOE, alguns es comportin com rancis nacionalistes espanyols, als qui els importa més la sagrada unitat de la pàtria que el socialisme (igual que als nacionalistes catalans).
• Que la reacció respon al model de partit que ens ha portat al fracàs. Castigar a un diputat per seguir les directrius del seu partit? El ascons són propietat de l’aparell del partit? Si un diputat no representa als seus electors, que fa al parlament? També en aquest tema hem de canviar molt.

Ni amenaces ni ruptures, recuperar el sentit comú i adaptar l’estructura del grup parlamentari al model federal que defensem.

I donar ànims al Pere Navarro, que en pocs mesos ha avançat més en aquest procés, que alguns dels que el critiquen des de posicions pretesament més “sobiranistes” (signifiqui el que signifiqui).

Deixem-nos de dramatismes que tampoc  n'hi ha per tant.

Un BRAM! consolidat

Després de 5 anys de trajectòria, el Bram, la mostra de cinema de Castellar, ha arribat a un punt de maduresa i de consolidació.
Veure l’Auditori ple, dia darrera dia, és una gran satisfacció pels que fa més de 5 anys varem iniciar aquesta aventura sense massa referents i en plena crisi del cinema.
Avui la marca Bram! està consolidada. Una setmana de cinema social, d’autor, de qualitat i no tancada estrictament als cinèfils, més o menys frikis o experimentals, amb pel·lícules d’una certa trajectòria d’èxit comercial, té un públic garantit.
El Bram! té entre els seus objectius la promoció del cinema, recuperar l’hàbit d’anar a les sales, compartir les sensacions amb d'altres espectadors i veure les pel·lícules en les millors condicions d’imatge i so. Mantenir aquesta filosofia, part essencial dels criteris originals, és fonamental, especialment després de demostrar la seva eficàcia.
Llarga vida al Bram

la foto és de J. Graells

Una CIA catalana i sobirana

Aquest dies, llegint la premsa, un no deixa de tenir un cert sentiment de vergonya aliena.
Pobre Catalunya, quanta misèria!
Sembla que estem participant en el concurs de “a veure qui és més imbècil i mes cutre”. Realment la conversa entre la senyora Camacho i l’amant xantatgista interessa a algú?
Quina pallassada és aquest “grup de treball per l’espionatge” del Govern de la Generalitat? L’objectiu és estudiar els dossiers del tripartit (ERC inclòs) o entraran a estudiar al partit del govern, que surt a totes les pomades? Analitzaran perquè en Felip Puig ha estat espiat pels seus propis companys de govern? Faran un estudi sobre les activitats delictives de la família Pujol? Sembla que la monarquia catalana és tan corrupta com l’espanyola.
Com ens salvarem del ridícul dels mossos d’esquadra pidolant intervenir?
No és estrany que l’explicació sigui el procés sobiranista, quan parlem de fets de fa anys i quan els sobiranistes s’espien entre ells? Realment, aquesta història de Mortadelo i Filemón ens demostra a on som.
Quina serà ara la nostra prioritat? el nostre proper pas? organitzar la CIA catalana per defensar-nos del nostres enemics? exteriors o interiors? No tindrem exercit però si uns potents serveis d’intel·ligència. I si fent un pacte amb Israel i contractem el servei? diuen que aquests són molt eficaços. Un servei més externalitzat.
Si aquesta panda d’incompetents i corruptes ens han de portat a Ítaca, més val que comencem a estalviar per comprar el flotador.

5è BRAM

Aquest dies s’està celebrant a Castellar, per cinquè any consecutiu, la mostra de cinema Bram.
Des del seu origen el Bram ha tingut dues característiques:
- El caràcter obert a la col·laboració entre l’ajuntament i els ciutadans.
- L’aposta per un cinema social i d’autor. Una aposta per la qualitat.
Des de la incorporació a l’organització del BRAM, en l’edició passada, del Club Cinema Castellar, una entitat castellarenca que programa sessions de cinema tot l’any, la mostra ha tingut un nou impuls i una garantia d'un esperançador futur.
La col·laboració en projectes mixtes públics-privats, de l’administració amb la societat civil, ha estat un model d’èxit al nostre país, el BRAM és una bona mostra.
Ara és el temps dels ciutadans. Emplenar l’Auditori en cada sessió, a uns preus molt populars, és la millor manera d’agrair un esforç i consolidar un projecte del que hem d’estar orgullosos i a qui hem de garantir la seva continuïtat.

Titulars

El PP se cierra en banda y denuncia una conspiración para “sustituir” a Rajoy.

La Generalitat atribuye las escuchas a un ataque al proceso sobiranista.

Cada loco con su tema

Corrupció

Aquests dies els diaris han convertit la corrupció en monotema. Dóna la impressió que som un país de corruptes i que no se salva ningú.

Curiosament d’una corrupció no se’n parla: la de la premsa, la dels mitjans de comunicació.

Quan es publicarà com es financen els diaris i quines són les ajudes públiques legals i no tant legals que reben?. I no se’n salva ni un.

El diaris publiquen que una ex novia o ex amant  denuncia a un fill de Jordi Pujol , sembla que per despit, de delictes fiscals i de contraban de divises, era un tema molest.

Un altre diari treu, casualment, una informació sobre un dinar de Victoria Álvarez amb la senyora Camacho que, també casualment, va ser  espiat.

El senyor Zaragoza, que “passava per allà” ja ha estat declarat culpable i, coses de la vida, un espia penedit, entrega a la policia 500 informes sobre empresaris i polítics catalans, fruit de l’espionatge. I apa, tots culpables!

Evidentment, no pot ser d’una altra manera, el senyor Homs, portaveu del govern, ho relaciona tot amb el procés sobiranista que alguns volen sabotejar.

Algú recorda que l’inici va ser una denuncia per xoriço d’un fill d’en Pujol?

Que bé els hi va a alguns que no es parli durant uns dies d’en Barcenas!

I per això estan els “pringats dels sociates”, per carregar amb el mort.

Proveu a endevinar quin diari ha començat cadascuns dels temes. Casualment, segur.

Realment hi ha gent molt experta en remenar la merda.