.jpg)
S’ha produït
un fet: el PSC i el PSOE no coincideixen en una votació, i que? El que és sorprenent
és que sigui la primera vegada. Per que hem de dramatitzar? aprofitem per
clarificar un protocol de funcionament conjunt que sempre hauria d’haver estat
clar. Som dos partits diferents des de la nostra creació i volem, al menys el PSC, continuar sent
diferents. Com compartint responsabilitats i espais, és el que hem de clarificar.
Jo soc
partidari de coordinar, sempre, polítiques i estratègies, també de compartir
grup parlamentari (també ho fem a Europa), però compartir no ha de suposar dir
a tot amén. També és necessari que el PSC es faci més visible i més actiu en el
parlament espanyol.
Dos temes si
preocupen:
- Que en el PSOE, alguns es comportin com rancis nacionalistes espanyols, als qui els importa més la sagrada unitat de la pàtria que el socialisme (igual que als nacionalistes catalans).
- Que la reacció respon al model de partit que ens ha portat al fracàs. Castigar a un diputat per seguir les directrius del seu partit? El ascons són propietat de l’aparell del partit? Si un diputat no representa als seus electors, que fa al parlament? També en aquest tema hem de canviar molt.
Ni amenaces
ni ruptures, recuperar el sentit comú i adaptar l’estructura del grup
parlamentari al model federal que defensem.
I donar
ànims al Pere Navarro, que en pocs mesos ha avançat més en aquest procés, que alguns dels que el critiquen des de posicions pretesament més “sobiranistes”
(signifiqui el que signifiqui).
Deixem-nos
de dramatismes que tampoc n'hi ha per tant.