Consens en mobilitat

Consens unànime a Castellar i al Parlament 
Carta dirigida pel tots els grups municipals als diputats de la Comissió de Territori i Sostenibilitat                                                                                                       

                                                                                           

Senyores i senyors diputats:

Castellar del Vallès ha patit històricament un important dèficit en infraestructures de comunicacions. En la nostra relació amb la resta del món estem obligats a travessar la ciutat de Sabadell. Aquesta circumstància és compartida també pels municipis veïns, especialment Sant Llorenç Savall.

Segons dades recollides al nostre Pla de Mobilitat Urbana, la IMD (intensitat mitjana diària) de la B124 entre Sabadell i Castellar era al 2010 de 37.739 vehicles diaris, arribant als 2.900 vehicles pesants en dies laborables, situant-se així com una de les carreteres comarcals amb més trànsit de Catalunya.

Així mateix, Castellar del Vallès és dels pocs municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya que no disposa de connexió directa amb una via d’alta capacitat.
En els últims anys hem avançat en propostes de solució: el Pla Territorial Metropolità contempla el perllongament dels FFCC de la Generalitat fins a Castellar i també el desdoblament de la carretera B-124, projectes que, desgraciadament, no han tingut plasmació en la realitat.

Una de les nostres prioritats, compartida per les forces politiques i socials del municipi, tal i com hem assenyalat reiteradament des del nostre Ajuntament, és que els ciutadans i ciutadanes de Castellar i els del seu entorn immediat puguin gaudir d’una connexió ràpida amb l’autopista C-58 per tal de no patir el problemes de densitat de trànsit de la ciutat de Sabadell. Així es va al·legar durant el tràmit d’informació pública del traçat de la Via Orbital o Ronda del Vallès (B-40).

Per les últimes informacions es dedueix que l’execució de la B-40, en el millor del casos, quedarà en suspens durant molt temps i, per tant, el dèficit d’infraestructures de comunicació esmentat persistirà desgraciadament si no es cerquen solucions urgents que facilitin la mobilitat.

Tenim constància que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ja té redactat el projecte executiu del desdoblament de la carretera B-124, entre el nucli urbà de Castellar (Ronda de Tolosa) i el pont actual sobre el riu Ripoll, a l’alçada de la Deixalleria de Sabadell. Aquest projecte ha passat per tots els tràmits d’informació pública, estudis d’impacte, al·legacions, etc. i es podria licitar i adjudicar de manera immediata si la Generalitat disposés del pressupost corresponent. Entenem, doncs, que caldrà tenir-lo en compte per a qualsevol de les solucions de futur que es puguin plantejar per facilitar la connexió entre Castellar, la Ronda Oest de Sabadell i l’autopista C-58.

En aquest sentit, tenim coneixement que ERC, a finals del mes de juny d’enguany, va presentar una proposta de resolució al Parlament i amb posterioritat també ha presentat una proposta el grup del Partit Popular amb objectiu comú de plantejar la connexió directa de la B-124 amb la C-58, sense travessar la trama urbana de Sabadell.

Des de l’Ajuntament de Castellar del Vallès entenem que si la Via Orbital queda descartada per als propers anys i, atès que l’execució de la Ronda Nord de Sabadell (on està previst que es connecti la B-124 a l’alçada de Can Pagès) està projectualment vinculada a l’execució d’un tram de la B-40, caldrà cercar alternatives que facilitin la connexió directa de Castellar amb la Ronda Oest i la C-58, sense passar pel nucli urbà de Sabadell.

És per això que és fonamental que les administracions competents, entitats, partits politics, etc., treballin conjuntament per establir quina és la millor alternativa, la més viable econòmicament i la menys agressiva amb el territori, amb independència de a qui correspongui finalment l’execució del projecte.

Per aquest motiu, volem demanar el suport de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, perquè tracti aquesta qüestió en el sentit de fer possible que s’incloguin en els pressupostos de la Generalitat per l’any 2014, les partides econòmiques per dur a terme els estudis tècnics necessaris de les possibles alternatives de traçat de la connexió de la carretera B-124 amb la Ronda Oest de Sabadell, aprofitant els projectes ja realitzats.

Atentament,
I

La ciutat descosida

Fa anys que Berlin està de moda. Superada la curiositat que va generar fa 20 anys en el moment de  la unificació i els moviments contraculturals, ara és posa l’èmfasi  en els artistes,  el disseny i els nous creadors.

És difícil, en quatre dies i sense coneixements previs, fer-te una idea clara del Berlin real, la gent que va de turista parla de la seva escassa “alemanitat”, de les seu allunyament del tòpic alemany. Berlin és sorollosa i desordenada,  inacabada i bruta. I d’aquests elements ve, probablement el seu encant. La seva falta de monumentalitat, fruit d’una història  traumàtica i complexa, dificulta una imatge ràpida i obliga a una mirada més detallada i minuciosa, difícil d’abastar en un cap de setmana llarg.

12 anys de III Reich, el bombardeig sistemàtic al final de la segona gran guerra i 45 anys d’aïllament, 30 dels quals separats per un mur infranquejable, són uns condicionants massa forts, encara presents en l’urbanisme i els transports de la ciutat. La primera potencia econòmica europea i la seva aposta decidida per la capitalitat de la ciutat històrica, no ha estat capaç de cremar etapes a més velocitat. La gran ferida que va suposar el muro, de nord a sud de la ciutat, suposo que ha estat un gran debat entre urbanistes i polítics amb milions de m2 de sol públic a la seva disposició i mitjans econòmics sempre limitats.

Si et limites a fer el turista, la ciutat té indubtable interès, no té la grandiositat una mica petulant de París o la immensitat modesta i mestissa de Londres. No té el pes monumental de Roma ni  la presencia aclaparadora d’Estambul . Berlin és una ciutat descosida, amb una escassa monumentalitat disminuïda i esborrada, i encara en construcció. Té una magnifica oferta museística i uns barris de forta personalitat i de indubtable atractiu.

També vaig tenir la impressió que és un port d’arribada, un lloc de trobada de molts ciutadans: berlinesos o de la resta d’Alemanya, de la resta d’Europa i de la resta del món. Una ciutat que busca la seva nova identitat.   

Tempus fugit

Aquesta setmana una delegació de l’Ajuntament de Castellar hem anat al Parlament. Fa molts anys, quasi en una altra vida, va ser el lloc de la meva activitat política quotidiana.
Sense la més mínima enyorança i com si pensés en un altre, vaig seure un moment en el que una llarga temporada ve ser el meu escó.
Tots els que l’han viscut, estan d’acord que és molt més creadora, interesant i motivadora la política municipal

Per què?

Aquesta setmana hem tingut el debat de pressupostos. El debat que tothom considera el més important de l’any, en el que es marquen les prioritats de govern i, inevitablement, el perfil ideològic de cada grup.

Els debats als plens sempre venen precedits de nombroses reunions en les que els grups tenen l’oportunitat de fer aclariments, defensar els seus arguments i fer les seves aportacions. El ple no deixa de ser l’escenificació formal de tot aquest treball previ.

És practica habitual en el partits conservadors proposar la quadratura del cercle: reduir  el nivell impositiu sense reduir el nivell de serveis, es a dir el contrari del que fan a Madrid i a la Plaça sant Jaume.

L’altre grup, el de la ideologia confusa i difusa, a cada canvi de regidors milloren les seves prestacions, la seva qualificació tècnica i la seva capacitat de generar consens. Com sempre, amb això també van a més, et donen les consegüents lliçons de superioritat moral, després fan un pastitx confús i reaccionari que pretenen sigui la poció màgica per resoldre el caos universal,  i de fet el que demostren és la seva incapacitat, que no saben que és un pressupost i que, com a molt, s’han limitat a sospesar-lo o a comptar les pàgines.

Després  arriba al moment de fer el cim: insultar amb noms i cognoms i de forma absolutament gratuïta a treballadors municipals i a regidors de l’equip de govern dels que no tenen ni idea quina és la seva activitat.

I després es queixen  que són ignorats!