Festes

Les festes que s’acumulen en torn a Nadal, cap d’any i Reis són una barreja de plaer, il·lusió i malson.
Comencen a mitjans de desembre amb els dinars d’empresa i d’amics i no acaben fins a mitjans de gener, saturats i desitjant tornar a la quotidianitat perduda.
Algun dia, com a país, hauríem de plantejar-nos una situació, única al món, suma de la incorporació de tradicions, que és poc saludable i econòmicament poc recomanable.
Nadal ha crescut en els últims anys, el Tió cagava torrons que es menjaven el dia de Nadal i sant Esteve, Papa Noel no existia i les joguines només es regalaven per Reis.
Ara es regala per Nadal (el Tió o pare Noel, depèn de la tradició de cadascú), amb el criteri, encertat, de què els nens gaudeixin de les joguines durant les vacances.
Però els Reis són encara una tradició arrelada, de la qual no es pot o no es vol prescindir. Al mig, cap d’any, és una festa plenament consolidada.
El resultat: unes festes massa llargues i regals dobles.
Probablement és bo per als comerciants i per als fabricants de regals, però no ho és per a la salut ni per a una concepció menys consumista de la vida.
Tampoc crec que durant aquestes setmanes s’arribi a rècords de productivitat.