Model de comunicació

L’ajuntament de Castellar té un model explícit de comunicació. De fet les crítiques de l’oposició es poden fer perquè tenim un model.
El model es basa en uns principis molts clars:
- Separació radical de la comunicació institucional dels mitjans de comunicació públics.
- Resolució dels dèficits informatius de Castellar (els privats no s’ajusten a un estàndard mínim per ser considerats un mitjà de comunicació).
- Redacció integrada dels mitjans públics (l’Actual, informatius ràdio, futur web informatiu),
- Reducció de les despeses públiques per al seu manteniment.
- Creació d’un Consell de Comunicació amb funcions consultives i d’assessorament. (no cal recordar de qui va ser la iniciativa de tenir un consell de comunicació).
El model i la seva plasmació posterior en el funcionament dels mitjans, va ser fruit de moltes discussions a nivell polític i tècnic, especialment amb els professionals de l’Ajuntament, per molt que ara es pensi que ha estat la santa voluntat de, el tantes vegades sobrevalorat, Pepe González, que és bo però no tant.
Hi ha models de comunicació alternatius, més o menys explícits, com el que teníem històricament a Castellar i que ara s’exporta a alguns ajuntaments convergents de la comarca i dels que m’agradaria conèixer els consells de comunicació.
Aquests dies ha marxat l’Eduard García (precisament a un ajuntament convergent) i, com és habitual, els amics canten les seves virtuts i fins i tot insinuen “atisbos” d’injustícia.
En realitat l’Eduard és fruit d’una època, passada, en què la ràdio era l’únic mitjà de comunicació a Castellar, en què ningú es preocupava de la proporcionalitat entre el cost del mitjà i l’eficàcia de seu missatge. En què el director era l’amo absolut del mitjà, evidentment sense haver de respondre del seu funcionament a cap consell d’assessorament o control.
Ràdio Castellar era una joguina molt cara i molt poc eficaç, com totes les ràdios locals. (tampoc sorprèn que els que ara es preocupen tant del cost de l’Actual, mai s’havien preocupat del cost de la ràdio).
Una ràdio local, ni ara que ha millorat una mica la seva incidència a través del web, es pot considerar un sistema de comunicació amb pretensions d’arribar a la totalitat dels ciutadans. La competència és massa dura: les ràdios nacionals i estatals amb molts mitjans fan difícil fer-te un forat entre els oients. I si coincideix amb les hores de major audiència de la TV la capacitat d’arribar als potencials oients és insignificant.
A Castellar no tenim dades fiables, però ahir em deien que ràdio Sabadell tenia un índex d’audiència mitjana del 2%, per sota de la COPE.
Això vol dir que hem de tancar la ràdio?, evidentment que no, però l’hem de dimensionar i ser conscients del seu paper. Des de fa dos anys, i pràcticament amb la mateixa redacció, es fa l’Actual, la programació i els informatius de la ràdio i, aviat, pretenem que també es posi en marxa un web informatiu mixt que reculli la versió actualitzada de l’Actual i faci també el paper de web de la ràdio. Evidentment això és inviable sense una redacció integrada i una direcció comuna.
La ràdio, a més a més, compleix més funcions que les informatives: juga un paper bàsic en la formació de futurs professionals i, a través de la xarxa de col·laboradors i tertulians, conforma una de les entitats més participatives del municipi.
Crec, sincerament, que de vegades oblidem que el paper dels mitjans de comunicació local és informar, fer conèixer a la gent el que passa al seu poble i fer-ho de forma eficient i a un cost raonable. I això és el que hem pretès, d’una forma conscient i premeditada, des del començament.