La pel·lícula de Sussanne Bier és bastant més que un exercici de “bonisme” amb final feliç.Amb el ritme pausat propi del cinema nòrdic, la directora danesa, reflexiona sobre la resposta a la violència: des de l’actitud d’un metge idealista que treballa en un camp de refugiats a Àfrica fins als petits (o grans conflictes) a una escola danesa.
Que la problemàtica està ben plantejada ho demostra que, al menys jo, dubtem de quina és la millor resposta a cada conflicte.
Estic convençut que no és casual el paral·lelisme de la falta d’autoritat que afavoreix l’abús de la força tant al país africà com a l’escola danesa.
Una bona alternativa per una tarda de divendres sant.
1 comentari:
Siguiendo algunas recomendaciones, he ido al cine, no en una tarde de viernes sinó en una tarde de sábado.
He visto Heaven, un mundo mejor (manía ésta de canviar los títulos de las películas y un¡bieeen!por las versiones originales).
He reflexionado de nuevo en la violencia gratuita.
También he pensado que estoy de acuerdo en como se plantean situaciones de violencias cotidianas,pensando que en cualquier parte y en cualquier momento las hay.
Todos esperamos respuestas, pero,
¿Acaso hay respuestas? ¿És lícito actuar?
No da una respuesta, pero sí expresa una intención.
Vale la pena verla.
Olga
Publica un comentari a l'entrada