El PSC

Sóc del PSC des de la seva fundació i crec que mai havíem estat en una situació de precarietat com l’actual. Amb algunes excepcions, entre les que es troba Castellar, la situació de la nostra presència a les institucions és profundament depressiva.
Són especialment greus els resultats de les municipals, els pitjors de la democràcia per un partit que presumeix de municipalista. Dóna la impressió que, en molts de llocs, les sigles que eren un plus, s’han convertit en un element que juga en contra.
És cert que la crisi econòmica està afectant especialment als partits governants, però això només explica una petita part de la situació.
El mes d’octubre tindrem congrés, poc temps des d’ara per una sortida que no sigui transitòria. Aquest partit ha de fer un canvi radical, també de model, i això no es fa en 3 mesos. El model de partit fort, justificat a l’inici de la democràcia per la debilitat de les institucions, ara ja no té sentit.
S’ha de desmuntar la concepció de partit centralitzat del que emana el poder i legitimar altres fonts de poder territorial. Hem de substituir per autèntics líders locals i sectorials els funcionaris sortits de Nicaragua i que farceixen les nostres candidatures. Hem abusat del criteri, sota l’excusa que a les ciutats del cinturó guanyem amb qualsevol, d’afavorir la bona relació amb l’aparell en lloc de potenciar líders locals.
També a nivell de les federacions s’abusa de caciquisme i d’autoritarisme. L’intervencionisme, necessari de vegades, es converteix, massa sovint, en pràctica habitual.
Hem creat en aquests anys una casta de polítics professionals més basada en l’adhesió a l’aparell del partit que en la seva qualificació i coneixements.
També em preocupa que en el congrés caiguem en la deriva identitària, aquest tampoc és el problema. Segur que tenir grup parlamentari propi a “las Cortes” ens faria més visibles, (a Europa formem part d’un únic grup socialista) però és una qüestió de protagonisme: a quants dels 25 diputats a Madrid del PSC coneixem? Amb quin criteri es van triar? On viuen? A qui representen? Què es va pensar en el moment de confeccionar la llista: en els ciutadans o en deixar contents a les diferents famílies del partit?. En mantenir l’equilibri?
Fa massa anys que al PSC estan els mateixos grups, la política d’equilibris ha portat a la pau interna, però ha restat vitalitat. S’han d’obrir les fórmules de legitimitat. O obrim, perdó, o entreguem el partit a la ciutadania o no ens en sortirem.
Aquest partit està malalt, la seva malaltia ve de molts anys de males pràctiques i això no es cura amb una aspirina.
Tenim gent excel.lent al partit i malgrat les dificultats de resposta a la crisi, el socialisme continua sent el referent ideològic per a la majoria dels qui creuen en la igualtat i en la justícia social. Siguem valents i reinventem el futur. Reinventem el PSC.