Aquest any el festival de jazz de San Sebastián ha estat brillant i ha coincidit amb les meves preferències musicals.
En tres intenses tardes/nits/matinades, han coincidit magnífiques apostes musicals: Dave Douglas, Enrico Rava, Avishai Cohen (el trompeta), Abdullah Ibrahim, Chick Corea, Stanley Clarke, Lenny White, Frank Gambale, Jean Luc Ponty, John McLaughlin, Medeski, Martin & Wood, Randy Brecker, Bill Evans, John Scofield, Hiromi, Avishai Cohen (el contrabaix), Cassandra Wilson, Jan Garbarek & The Hilliard Ensemble...
Per raons personals, la reposició de l’Oficium de Jan Garbarek, després de tants anys tenia un significat especial, però m’han causat especial impacte Stanley Clarke, el baixista que acompanya a Chick Corea i la pianista japonesa Hiromi Uehara.
Per desgràcia no tenim el do de la ubiqüitat i no hem pogut disfrutar de la infinitat de propostes alternatives que oferia el festival.
Mentre passejava pels carrers mullats, pensava si a Terrassa no haurien de flexibilitzar la seva visió de festival de club i obrir-se a propostes més carismàtiques i més costoses, que necessitarien, necessàriament, espais escènics més grans.
En tres intenses tardes/nits/matinades, han coincidit magnífiques apostes musicals: Dave Douglas, Enrico Rava, Avishai Cohen (el trompeta), Abdullah Ibrahim, Chick Corea, Stanley Clarke, Lenny White, Frank Gambale, Jean Luc Ponty, John McLaughlin, Medeski, Martin & Wood, Randy Brecker, Bill Evans, John Scofield, Hiromi, Avishai Cohen (el contrabaix), Cassandra Wilson, Jan Garbarek & The Hilliard Ensemble...
Per raons personals, la reposició de l’Oficium de Jan Garbarek, després de tants anys tenia un significat especial, però m’han causat especial impacte Stanley Clarke, el baixista que acompanya a Chick Corea i la pianista japonesa Hiromi Uehara.
Per desgràcia no tenim el do de la ubiqüitat i no hem pogut disfrutar de la infinitat de propostes alternatives que oferia el festival.
Mentre passejava pels carrers mullats, pensava si a Terrassa no haurien de flexibilitzar la seva visió de festival de club i obrir-se a propostes més carismàtiques i més costoses, que necessitarien, necessàriament, espais escènics més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada