dimecres, 22 de febrer del 2012
Nueva visión
Llega el PP al gobierno y
san Mariano no es capaz de cambiar la tendencia ni de generar oleadas de
entusiasmo en los mercados. Hacen una reforma de las condiciones laborales que
saben que generará más paro. El objetivo: un estado más débil, con menos
competencias, unos servicios privatizados y el debilitamiento del estado del
bienestar.
Ya hablan de 6 millones
de parados sin inmutarse y sin aportar ninguna solución.
¿Hay todavía alguien que
crea que saldremos de esta sin acciones que impulsen la economía productiva y
el crédito a las empresas? ¿sin asumir que la prioridad no es el déficit sino
el paro?
dissabte, 11 de febrer del 2012
Chico i Rita
Ahir feien la pel·lícula de Trueba i Mariscal per TV3. No l’havia
vist al cinema i en va agradar molt.
Excel·lent l’historia sustentada en un sòlid guió, magnífics
els dibuixos i l’animació i molt bona la música de Bebo Valdés.
La recreació de l’Havana de finals dels 40, en un dibuix net
i minimalista, és un element especialment remarcable.
Pel·lícula absolutament recomanable a la que desitjo la
millor sort als Oscars.
Deixant clar que jo sempre defensaré les versions originals,
assumeixo els doblatges especialment en TV. Però fer parlar en català amb accent
cubà als dibuixos, quant el 100% dels potencials espectadors podien “disfrutar”
de la versió original, em va semblar ridícul. No hi ha prou series o pel·lícules
xineses, iranians o nord-americanes per
traduir? dijous, 9 de febrer del 2012
El blog de Paul Krugman
http://blogs.elpais.com/paul-krugman/
La solución a la crisis económica pasa por la política. Paul Krugman, probablemente el economista más conocido del mundo, lo tiene claro. Desde su posición progresista –liberal, en Estados Unidos; de izquierdas, en Europa- prescribe su receta.
dimecres, 8 de febrer del 2012
Tàpies
Pocs com ell, tenen un
llenguatge tan personal i tan identificable.
El Tàpies que més m’agrada és el que comença als anys 80, una
vegada superada l’etapa de l’art pobre i de l’ús de materials de detritus, el
dels quadres de gran format, on dominen grisos, marrons, ocres i negres.
Segur que aquests dies els especialistes faran servir
conceptes com abstracció, simbolisme, espiritualitat, misticisme,
orientalisme.. informalisme. També parlaran de tècniques de collage, graffiti o grattage. Jo
prefereixo quedar-me amb la impressió que
em va causar l’exposició antològica del saló del Tinell de fa 20 anys. Allà
vaig ser conscient que el pintor havia connectat amb aquest món de forces tel·lúriques profundes, al que, només, tenen accés alguns privilegiats.
Antoni Tàpies estarà viu per sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)