l'Ajax

Fa uns dies, feien en alguna cadena de TV, el Madrid-Ajax.

Miro alguns partits del Madrid amb l’esperança de veure com perden, després l’interès va decaient a mida que aquesta esperança es dilueix.

Aquesta vegada la derrota  sense pal·liatius de l’Ajax en va generar un cert desencís.

L’Ajax, el gran Ajax, el nostre model tants anys, el del planter inesgotable, amb 4 champions i 2 UEFA, amb 2 intercontinentals. L’equip d’una ciutat potent, (a l’àrea d’Amsterdam   viuen més de 2 milions d’habitants) situada en una regió, el Radstant,  on viuen 6 milions.

En un país Holanda, no massa més gran que Catalunya, però on viuen 17 milions d’habitants amb 43.000 $ de renta per càpita,  i que són independents des de fa 4 segles. I els agrada el futbol, és l’esport amb més practicants.

Per que l’Ajax s’ha convertit en un equip mediocre? Per què cap equip holandès guanya res?

De cop, he vist al Barça competint en una lliga catalana i m’ha vingut una profunda tristesa.  

ERC

ERC té una rara habilitat: a cada elecció es presenten com si fossin nous, però han estat presents en totes les legislatures d’aquesta etapa democràtica.

A on són els Barrera, Hortalà, Colom, Carod, Puigcercós, Ridao? Algú els reivindica o esperaran a que estiguin morts?

Barrera va fer president a Pujol, quan a Catalunya havia majoria d’esquerres, conseqüència: unes quantes majories absolutes per CiU i quasi la desaparició de ERC.

Ara sembla que han tingut una gran victòria, però es deu més a l’enfonsament del PSC que als propis resultats: la candidatura encapçalada per Carod va treure 23 diputats al 2003.

Si es cert que, fossin el que fossin, sempre han actuat con si tinguessin majoria, és el que dona el tenir sempre raó.

Passi el que passi en les negociacions actuals amb CiU, jo tinc una certesa: que no seran lleials, no ho han sigut mai. És fals que el seu interès prioritari sigui Catalunya, són ells, i en tot cas, la seva visió de Catalunya, no la Catalunya real.

Com ho van ser al Tripartit, continuaran sent un element de inestabilitat. La legislatura serà, inevitablement, curta i el lideratge del senyor Junqueres, com tots els de ERC, efímer. És la marca de la casa des de 1980.