El parc nacional sembla amb bona salut, més controls en les
entrades, prohibició de vehicles privats
en temporada alta, marcatge d’alguns camins... en un any com l’actual de pluges
abundants fa que llueixi de forma esplèndida.
No era el moment de Carriata, Catatuero, la Faja de las flores o pujar al Mont Perdut,
però Bujaruelo conserva el seu aire bucòlic, Añisclo no deixarà mai d’impressionar
i l’excursió més típica fins a la Cola de Caballo després de les increïbles grades
de Soaso, un acte de reconciliació, de demanar perdó per tants anys d’oblit.
Sempre m’ha agradat Ordesa i aquesta vegada a la recuperació
de paisatges i sensacions es sumava una
motivació addicional d’evangelització, de guanyar una nova adepta a una fe que
poques vagades decep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada