diumenge, 11 d’octubre del 2009

Escrúpols i dignitat

Fa uns dies, casualment, vaig trobar a la tele, “El Manantial”, la pel·lícula de King Vidor, rodada en els anys posteriors a la segona guerra mundial.
Vidor és un director hàbil i la pel·lícula està plena d’imatges potents. La pel·lícula, d'un transfons ideològic elitista i discutible, de defensa de la individualitat per sobre de tot, té de positiu la defensa de la integritat en l’actuació personal, de la dignitat individual i col·lectiva.
Aquests dies hem llegit comentaris, afirmacions, insídies i mentides per part de l’oposició, en una pràctica que ja s’està convertint en la marca de la casa. “Difama que algo queda” és la nova filosofia convergent: insinuen contractacions a dit, entrisme i el caos absolut en les escoles de Castellar. S’entén en algú que mai s’ha preocupat de l’educació i que ha practicat de forma assídua el que critica.
Quin és l’historial laboral de les il·lustres senyores regidores de CiU a l’ajuntament de Castellar, i en l’actualitat, no estan treballant en institucions públiques contractades a dit?, es guanyen el sou que cobren? L’anterior arquitecte municipal no va ser candidat de CiU a Terrassa?. Però és clar això és normal, ells tenen un dret històric que procedeix del cel.
S’assemblen, en la seva estratègia, als que són capaços d’inventar-se un estudi de mobilitat, fals i ridícul, sobre la gran via de Sabadell per acabar donant la culpa de les seves conclusions estúpides als socialistes de Castellar. Quina falta d’escrúpols!: pobre IC i pobra herència històrica del PSUC!.
En fi, cada poble té també l’oposició que es mereix. No estaria de més que veiessin “El Manantial”

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Delicias turcas 3

Cuando viajo a algún país fuera de nuestro entorno cultural, una de mis fuentes de interés es la música local.
El egocentrismo cultural y el peso desmesurado en la producción y distribución de la industria anglosajona, hacen que la presencia en los medios de comunicación de las culturas no centrales sea insignificante. ¿Qué nos llega de la música actual alemana, rusa, japonesa o italiana?, países ricos y de culturas potentes. Otros más pequeños o exóticos ni siquiera existen.
Antes de ir a Turquía, mi conocimiento de su música era inxistente. Conocia a Barbaros Erkose el magnífico clarinetista del Anouar Brahem Trio, pero nada más. Ahora mis conocimientos siguen siendo insignificantes, pero después de comprar y escuchar algunos discos, tengo la intuición de una música poderosa y diversa, como no podía ser de otra manera, en un país cruce de culturas milenarias.
La suerte, la intuición y especialmente la información de los vendedores de las casas de discos, nos han permitido acercarnos a unos cuantos músicos de gran calidad.
Absolutament recomendable es el álbum doble, muy bien editado, Istambul Twilight, una veintena de piezas básicamente instrumentales, reflejo, seguro, de las tendencias contemporáneas de raíz popular. Magnífico Erdal Erzincan, en una doble versión con Erkan Ogur, y con el persa Kayhan Kalhor (en un disco de ECM). Interesante el Taksim Trio, jazz étnico con intrumentos procedentes de la música tradicional, o el cello Ugur Isik con versiones actuales de composiones clásicas, muchas de ellas anónimas.
Un principio alentador al que habrá que dar continuidad.

Frank Gehry

Frank Gehry és un dels grans arquitectes mundials i, com tots els grans, un personatge controvertit.
Avui a Babelia li fan una entrevista extensa en la que tenen molt protagonisme els seus edificis concebuts com museus.
A mi el seu museu a Bilbao m’agrada, hi he estat unes quantes vegades: la seva colecció pròpia va millorant i hi ha espais per exposicions monumentals o més íntimes. Fins i tot alberga, i no crec que hi hagi cap espai més al món que ho permeti en aquestes condicions, les enormes escultures de Richard Serra.
I tot això sense comptar el paper de catalitzador del canvi urbanístic, de la transformació de la ria i del conjunt de la ciutat.

Sergi Mas


Contraportada a el Periódico amb una entrevista a Sergi Mas, el Mas bo, alter ego del president Montilla i model de rigor professional.
Chapeau!

Millet i CiU

El Palau va ser el principal donant de la fundació de CDC uns quants anys

• Les xifres que va donar el convergent Felip Puig no quadren amb les memòries de l’entitat cultural
• Més de la meitat dels 417.000 euros captats el 2002 per la Trias Fargas provenien de l’Orfeó.

És normal, lògic i decent que diners d’una entitat con el Palau, que viu de les subvencions, serveixin per finançar fundacions de partits? O per liquidar deutes d’experiències polítiques frustrades?

dijous, 8 d’octubre del 2009

Les dominiques

Segur que és mèrit de CiU.

La Fundació Escoles Tolrà i el Patronat de la Fundació Domininiques de l’Anunciata del Pare Coll han arribat a un acord per implantar durant el setembre de 2010 l’educació secundària obligatòria (ESO) al Centre Escolar La Immaculada.
El conveni, que es va signar el passat dijous, 1 d’octubre, garanteix l’ampliació del servei educatiu prestat per la congregació de les Germanes Dominiques a l’edifici de la Immaculada, que és propietat de la Fundació Escoles Tolrà. En aquest sentit, s’estableix un pla d’implantació gradual del nivell d’ESO a partir del curs 2010-2011.
Segons es fixa al mateix acord, la Fundació Escoles Tolrà ha atorgat formalment a les germanes Dominiques l’usdefruit temporal de l’edifici del CE La Immaculada. Aquesta cessió va lligada al compliment per part de la Fundació de les Germanes Dominiques d’una sèrie de requisits. A banda d’assegurar la continuïtat de les tasques docents i d’implantar l’ESO, la congregació durà a terme un programa de manteniment estructural i de rehabilitació de l’edifici, que anualment es presentarà al Patronat de la Fundació Escoles Tolrà perquè hi doni el vistiplau.
El passat dijous, el vicari general del Bisbat de Terrassa, mossèn Salvador Cristau, com a president de la Fundació Escoles Tolrà, i la germana Montserrat Font, provincial de les Germanes Dominiques, en qualitat de presidenta de la Fundació Dominiques, van signar el conveni que formalitza per un període de 10 anys una relació històrica que uneix ambdues parts des del 1895.
Aquell any es va transformar l’escola-convent de les Germanes Dominiques de l’Anunciata en el primer equipament escolar construït pel Patronat de les Escoles Tolrà, instituït per Emília Carles Tolrà. Des de llavors, les tasques docents del centre –reconvertit posteriorment en CE La Immaculada– han anat a càrrec de la comunitat de les Germanes Dominiques.
La Fundació Escoles Tolrà, que és també propietària de les antigues escoles de Sant Feliu del Racó, ha renovat en els darrers temps el seu funcionament. Una de les primeres tasques és el procés d’actualització dels seus estatuts a la nova llei de fundacions. L’Ajuntament de Castellar del Vallès, el Bisbat de Terrassa, les Germanes Dominiques de l’Anunciata i l’AMPA del CE La Immaculada es feliciten per l’assoliment d’aquest acord en benefici de l’educació al municipi.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

B de blog

Renovació a Ràdio Castellar i molt especialment les tertúlies que estaven una mica encotillades i passades de moda.
Ahir vaig participar en el primer B de Blog. El programa és fresc i àgil, crec que funcionarà, de fet no semblava un primer programa.
L’Eduard, el Jordi i el Fran són gent d’experiència i això permet adaptació, flexibilitat i improvisació.
Estic encantat de contribuir a l’inici d’un nou format en un mitjà sempre en evolució.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Saeko


Después de algunos meses de silencio vuelvo a recibir una misiva del “marinero sin brújula”.
Hay cosas del contenido que se me escapan y al mismo tiempo me resultan sugerentes,
así que he decidido reproducirlo.
Que coincida además con la entrada 300 del bloc, aún me anima más a publicarlo.

A veces la sensibilidad lejana
nos hace entender la verdad universal.
¿Cual es el secreto?
¿Quien te enseña el camino que lleva al puente rojo
donde está el mayor de los tesoros
el que se puede derrochar sin limites?
El susurro en la oreja
la música de fondo
el vello que se eriza y el cuerpo dilatándose
recordando aún el sol
esta vez más amigo y más cómplice
la caricia escondida, el abrazo profundo y el manantial.
¿Donde empieza la habilidad y termina la evolución?
¿cual ha sido el proceso?
¿Cuanto de ti eras ya tú?
¿cuanto de tú eres aún tú?
¿Quién quieres ser, realmente, tú?
Saeko viene en tu ayuda y cierra el círculo
de la mano del sabio Imamura
surrealismo poético, que sublima promontorios y glándulas.
Agua tibia, ríos de placer y el puente rojo al fondo.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Cognoms

Entre les moltes insídies que surten de l’oposició hi ha l’afirmació que afavorim els parents. I sorprèn que els que parlen són els que tenen més motius per callar.
Que quedi clar que jo no sóc partidari de penalitzar ningú. Qui tingui més mèrits és qui ha de guanyar. Prou desgràcia és tenir un pare, un germà o un cosí polític i aguantar-li les “neures” com perquè, a més a més, et perjudiqui.
De tota manera, estem disposats a fer una anàlisi dels treballadors de l’ajuntament i de les seves relacions familiars amb alcaldes i regidors del govern i de l’oposició des d'ara fins als últims alcaldes franquistes, i fins i tot de les relacions entre els propis treballadors.
És cert que entre els treballadors municipals hi ha alguns cognoms repetits i que procedeixen d’una determinada tradició, però donar aquesta responsabilitat als socialistes em sembla una temeritat.
Aquestes reflexions no suposen qüestionar cap treballador municipal ni la seva legitimitat, sigui quina sigui la seva procedència o el seu cognom.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Santa indignació

Un article publicat a l’acTUAL per la regidora d’educació sobre l’inici de curs ha provocat reaccions indignades per part de la portaveu de l’oposició i d’alguna altra professional del ressentiment i la “mala bava”.
Certament la intervenció al ple municipal ens va agafar a contrapeu, no t’esperes que en l’argumentació de la modificació de l’ús d’un terreny deixin anar una “perorata” parlant de tot menys del contingut de l’ordre del dia.
CiU, i especialment la seva portaveu, té, ara, moltes ganes de parlar d’educació, segurament per contrarestar la seva nul·la capacitat d’actuació els tres anys que va ser alcaldessa.
Ara vol responsabilitzar l’ajuntament de tot i especialment del que no té competència (ja sé que té molta pressa per oblidar, però també s’ha oblidat de quines són les competències municipals?) i pontifica sobre les nostres actuacions i sobre intervencions en reunions en què, per cert, ella no ha participat: suposo que no li deixen temps l’oci, la conciliació familiar i les seves múltiples activitats remunerades amb diner públic.
Ella i qualsevol que conegui el tema, sap que la funció de l’ajuntament a l’escola és limitada i a secundària nul·la.
L’ajuntament, això sí, ha de proporcionar a la Generalitat terrenys per edificar els centres escolars tant de primària com de secundària. L’ajuntament anterior va proporcionar el magnífic solar de les antigues piscines, la falta d'idoneïtat del qual va endarrerir el procés de negociació amb la Generalitat, va incrementar el cost en gairebé dos milions d’euros, més la quantitat que ha generat la caiguda del mur.
De rebot va provocar que per primera vegada a Castellar s’instal·lessin barracons.
Aquesta va ser la brillant gestió de quí ara ens critica i exigeix.
Els socialistes no volien que això ens passés i de forma immediata van començar el procés de requalificacions. Avui la situació és la següent:
- El solar dels Fruiters, malgrat que no el considerem idoni per fer una escola i que és parcialment privat, és d’ús educatiu.
- El solar que està al costat de les pistes d’atletisme, també.
- El solar adjunt a l’escola Bonavista és també d’ús educatiu i permetria, en el seu cas, ampliar l’escola a dues línies.
- El ple municipal, aquest més, ha aprovat un canvi d’ús d’un solar on es podrà fer el tercer institut.
Totes aquestes actuacions han estat aprovades pel ple i són publiques i publicades.
Alguna vegada en la història de Castellar, el departament d’Educació ha tingut aquesta oferta d’opcions per construir centres educatius?.
Per cert, algú recorda qui governava a Castellar i a Catalunya quan a l’institut, el primer, hi havia més de 900 alumnes? Quant va durar la situació? Allò sí que era saturació. Ara entre els dos instituts hi ha 1.110 alumnes (597 a un i 513 amb un altre). És la mateixa situació?
En fi no estaria malament que alguns abandonessin la demagògia i recuperessin la memòria i el sentit comú.