Això fa mal

Veure, aquests dies, gent que coneixes des de fa més de trenta anys, amb els quals has compartit projectes i clandestinitat, i que han estat a la presó per enfrontar-se a la dictadura, emmanillats i empresonats, és dur. Si es confirmen els presumptes delictes encara serà més dur.
Em costa entendre com arriben a això persones de qui mai no t’ho hauries pensat.
Evidentment, si algú ha fet un delicte, l’ha de pagar i ( il·lús) la justícia ha de ser igual per a tots.
Després hi ha aquest personatge injust, venjatiu i prevaricador que és Garzón, que en lloc d’instruir una causa, que hauria de ser el seu paper, jutja i condemna d’entrada, amb el major soroll mediàtic i les mesures més vexatòries possibles.
A Catalunya, afortunadament, no tenim terrorisme, tampoc no tenim màfies organitzades, per tant hi ha poques raons perquè intervingui aquesta anomalia jurídica que és l’“Audiència Nacional”.
Amb l’excusa del blanqueig, que ja veurem com queda, el senyor Garzón no podia resistir-se a posar al mateix paquet dos alts càrrecs convergents i un alcalde socialista. Fantàstica jugada! A Catalunya tots corruptes, i un alcalde socialista per poder justificar la teoria dels equilibris i la imparcialitat.
Era necessari el numeret? Té por que s’escapin corrent dos senyors de més de 70 anys?
I el desplegament de tant tricorni?. Era necessària tanta humiliació?
Quin gran jutge franquista que hauria estat Garzón!
Esperem que el dia que ell comparegui davant de la Justícia, que arribarà, el jutge instructor no li apliqui la mateixa fórmula.

El Roto, suma y sigue

Últim Ple

El passat Ple vaig fer una llarga intervenció sobre els equipaments educatius de Castellar, que no va agradar gaire a alguns/es portaveus de l’oposició.
Em sap greu perquè crec que era bastant clarificadora i responia a una llarga relació de crítiques injustificades i malintencionades que hem llegit els últim mesos.
Crec, sincerament, que la gestió de l’equip de govern en aquest tema és impecable, per molt que alguns que pretenen el monopoli de la crítica, intentin desvirtuar-la.

Reprodueixo un resumen de la intervenció que recull les dades més importants.

Per cert la cita de Sabina es:
“que doni més credibilitat a les professionals de la cofradia del santo reproche (que diria Sabina), amb les que, per cert, hem trobat similituds sospitosament abundants.


BALANÇ DE L’ACTUACIÓ EN EQUIPAMENTS ESCOLARS

Escola d’adults

- L’Escola d’Adults suposa un esforç econòmic important per a l’Ajuntament. En època de crisi i amb l’atur a l’alça, és un equipament important ja que és clau per facilitar la incorporació al mercat del treball.
- En el curs 06/07 hi havia 186 alumnes a l’escola, mentre que avui n’hi ha més del doble: 384.
- Després d’una llarga negociació amb un sindicat que ocupava un espai al local de l’escola, s'han recuperat 80 m2 i s’estan habilitant dues noves aules, amb càrrec al pressupost municipal.
- En el proper any està previst millorar el sistema de climatització del centre.

Escola de Música

- L’equipament de Torre Balada no reuneix les condicions idònies per portar a terme la seva tasca. Des de Projectes Estratègics, d’acord amb Educació, s’estan analitzant diferents alternatives, tant des del punt de vista constructiu com econòmic. La situació econòmica actual fa que aquest projecte no sigui viable si no s’aconsegueix finançament extern.
- La primera acció va ser propiciar un canvi de direcció de l’escola, que ha aconseguit diversificar l’oferta i apropar-la més a les necessitats de la població. Des del 2007 s’ha passat de 183 a 249 alumnes (66 més)
- També s’estan estudiant alternatives d’espais per algunes activitats, fet que permetria oxigenar l’escola en les hores de més ocupació.
- Per al proper any tenint prevista una inversió per insonoritzar alguns espais, especialment l’aula de percussió i així facilitar la convivència amb la resta de l’escola.

Escoles bressol

- Castellar compta amb una escola bressol pública i sis escoles bressols privades.
- L’any 2008 l’Ajuntament va fer una reforma de l’edifici de l’escola bressol municipal El Coral, per valor de 94.000 Euros. Es van fer millores de les aules, equipaments, climatització, coberta, arranjament del pati, etc. Amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local, aquest 2009, s’ha pintat la façana de l’escola bressol. Per a l’any 2010, està previst estudiar l’ampliació de l’escola, amb la incorporació dels espais que ocupa actualment la regidoria d’Esports.
- En paral·lel l’Ajuntament ha iniciat el procés de construcció de la segona escola bressol pública, al triangle situat entre l’escola sant Esteve i la ronda de Llevant. El procés que s’ha seguit és el següent:

5/05/09: aprovació inicial del projecte.
28/05/09: aprovació de les bases del concurs.
28/07/09: adjudicació definitiva.
10/09/09: acta de replanteig.
Octubre 2009: inici dels moviments de terres

Està previst que la segona escola comenci la seva activitat l’inici del curs 2010-2011.
El projecte ocupa 914,76 m2 i el pressupost d’adjudicació és de 1.440.223 €.
- Pel que fa a la gestió de les dues escoles bressol, s’ha optat per l’externalització del servei, seguint el model que ja existia a l’escola bressol El Coral. La gestió d’ambudes escoles bressol anirà a càrrec de l’empresa SUARA, que va guanyar el concurs. El sistema d’adjudicació contempla, tal com es preveia en les bases del concurs, la gestió dels dos centres i la construcció de la 2a escola bressol. El període de gestió adjudicat i d’amortització de les obres de la 2a escola bressol és de 8 anys.
- En resum a començament del curs 2009-2010, Castellar comptarà amb 155 places d’escola bressol públiques.

Centres d’Educació Infantil i Primària

- Castellar té en l’actualitat 5 escoles primàries públiques i 2 concertades. La sisena escola pública, El Sol i la Lluna, està en construcció en un procés llarg i complex del qual parlarem després.
- Al curs 2007/2008 les inversions a les escoles van ser de 405,000 €, incloent el menjador de l’escola sant Esteve i l’habilitació i condicionament dels mòduls provisionals de la sisena escola.
- En el curs 2008/2009 l’Ajuntament ha invertit a través del Fons Estatal d’Inversió Local 500.000 euros en la millora de les escoles. També s’han invertit 41.865 euros addicionals del pla d’estalvi energètic del mateix FEIL. La inversió total ha estat de 541,865 euros.
- Per al curs 2009/2010, també s’han previst millores en centres que pateixen dèficits greus de manteniment i de serveis. La inversió en reformes als CEIPS superarà el milió d’euros.
- Pel que fa a l’escola La Immaculada, l’Ajuntament s’ha fet càrrec de la reparació dels desperfectes ocasionats a l’edifici en l’obra privada dels pisos de la plaça Major. Les obres han tingut un cost de 72.500 euros. La intenció de l’Ajuntament és recuperar el seu cost en el procés del concurs de creditors de l’empresa Tiferca, constructora dels habitatges.

Escola El Sol i la Lluna

- Pel que fa a l’escola El Sol i la Lluna, l’Ajuntament ha hagut de resoldre diverses afectacions sorgides en el solar cedit a la Generalitat. Entre d’altres, es va haver de desviar una claveguera que travessava el solar i també hi havia una afectació d’una xemeneia. Resoldre aquestes càrregues ha suposat un cost per l’Ajuntament de 100.000 euros.
- La caiguda del mur de l’escola, l’abril de 2009, ha suposat un nou contratemps en la construcció de l’edifici. L’Ajuntament ha assumit, d’acord amb la Generalitat, 280.000 euros del cost de reparació. A això, caldrà sumar-li una altra partida d’arranjament del camí d’accés, per valor de 90.000 euros.
- L'orografia del solar i la caiguda del mur de contenció ha suposat un sobrecost de l’escola per valor de 2 milions d’euros, respecte el cost de construir l’escola en solar planer i lliure de càrregues. D’aquest import, l’Ajuntament n’haurà aportat prop de 500.000 euros.
- Els termini previst per la posada en funcionament de l’equipament escolar és el setembre de 2010, la qual cosa comportarà la supressió dels mòduls prefabricats que funcionen provisionalment al pati de l’escola Sant Esteve des del curs 2005-2006.

Previsió de solars per a nous equipaments escolars (CEIP)

- El dia 28/03/2008 es va fer l’aprovació inicial de la modificació puntual del PGOU 14 que afecta a un solar de 7,000 m2 (situat entre el camí de can Casamada/ronda Tolosa), que permetria la construcció d’un centre de dues línies, i un altre solar de 1.287 m2 que possibilitaria l’ampliació de l’escola Bonavista en una línia.
- El dia 22/07/2008 es va fer l’aprovació provisional i després d’algunes modificacions la Comissió d’Urbanisme el dia 06/06/2009 va fer l’aprovació definitiva.
- Amb aquestes accions es garanteix a la Generalitat la construcció de 3 noves línies, és a dir de 75 alumnes per curs. A més, amb la posada en funcionament del nou edifici de l’escola El Sol i la Lluna, aquest centre comptarà, en el curs 2009-2010, amb 6 aules no ocupades.
- En paral·lel, també s’ha portat a terme la tramitació com a equipament educatiu d’un solar que forma part del Pla Parcial d’Ampliació dels Fruiters i d’un terreny adjunt de 6.000 metres quadrats. Tanmateix, aquesta opció està condicionada per la inclinació dels terrenys, que és de gairebé el 20%, perquè està afectat per una riera i pel fet que és majoritàriament de propietat privada, la qual cosa comportaria la seva compra o expropiació.
- Si bé és cert que a l'estudi de projecció que es va elaborar des de l’Ajuntament al 2007, es preveia uns determinats increments de població escolar que recomanava accelerar l’ampliació de l’oferta per part de la Generalitat, en l’actualitat es detecta un estancament de la població infantil, fruit de la crisi econòmica i de l’aturada del creixement migratori i vegetatiu.

Centres de secundària

- Castellar del Vallès compta amb dos instituts públics, que sumen un total 1.110 alumnes (597 a l’IES Castellar i 513 a l’IES Puig de la Creu). Aquesta situació és llunyana a la viscuda l’any 2004, quan 934 alumnes convivien en el primer i únic institut construït fins aleshores.
- Amb vistes al curs 2012/2013 es preveu un increment dels alumnes de secundària, quan s’incorporin els alumnes que en l’actualitat cursen 4t de primària.
- Per aquest motiu l’Ajuntament està en condicions de proporcionar a la Generalitat un terreny per construir el tercer institut. En el ple passat es va fer l’aprovació provisional de l’assignació d’ús educatiu d’un solar situat a la ronda del Cosidor. Una de les alternatives que ofereix aqeust solar, segons un informe del Departament d’Educació de la Generalitat, és que pugui acollir un instiut-escola.
- La necessitat de noves places es pot mitigar parcialment amb la voluntat de l’escola La Immaculada d’oferir educació secundària en aquest centre.

Resum

- Castellar té cobertes les seves necessitats de sòl per equipaments educatius, com a mínim, pels propers 10 anys. S’ha generat sòl per a tres línies d’educació infantil i primària i per a dues línies d’educació secundària.
- En els primers tres anys, i sense comptar el manteniment ordinari que es porta a terme a tots els centres, l’Ajuntament haurà invertit:

60.000 euros en escoles pròpies
1.624.000 euros en escoles bressols
1.006.000 euros en les escoles de primària
470.000 euros en l’escola Sol i Lluna (abans de ser recepcionada)
72. 000 euros a l’escola Immaculada
En total, 3.233.365 euros.

Amic Pasqual

Juanjo Millás és un bon escriptor. A mi m’agraden força el seus reportatges en profunditat sobre un personatge, després de conviure uns quants dies amb ell.
Aquest diumenge ha publicat un article sobre Pasqual Maragall i la seva situació de malalt d’Alzheimer, des de la simpatia i la complicitat.
Després d’una vida política creativa i intensa, Pasqual està disposat ha fet de la seva situació un últim acte de servei.

Belleza inteligente

Probablemente, el mayor acierto de Amenábar en su película Ágora es la elección de esa maravillosa actriz que es Rachel Weisz, como protagonista y dueña absoluta de la historia.
La película es interesante, incluso notable, aunque quizás excesivamente cerebral, lo que le da una cierta frialdad y falta de emoción.
Para mí, que he tenido un interés especial en esa parte de la historia de la humanidad, la de los últimos años del imperio romano y el ascenso del cristianismo a religión oficial del imperio y, por tanto, de la Iglesia como instrumento de poder, la historia me parece sugerente y atractiva.
Una mujer inteligente (Hipatia fue un personaje real) defensora del saber, de la ciencia, de la objetividad, enfrentándose a la intolerancia, al fanatismo, a la intransigencia y a la ignorancia que representa la religión, en este caso el cristianismo, justifica la aventura de Amenábar.
Hipatia fue asesinada, a instancias del obispo Cirilo, por los parabolanos, la secta más intransigente dentro de la secta cristiana. La iglesia hizo después a Cirilo santo y ahora debe estar en ese cielo en el que seguro que hay gente de bien y santos, pero también más ladrones y asesinos que en el infierno de Dante.
Cuando salía del cine, no pude dejar de pensar en la irracionalidad y la intransigencia que ha traído a la vida la exacerbación de los sentimientos identitarios (religiones, nacionalismos, ideologías totalitarias...), causantes de la mayoría de las confrontaciones y de las guerras, mientras aumentaba mi desprecio por los generadores de barreras, aprovechados de los malos instintos y la ignorancia y otros aspirantes a poblar los cielos de las iglesias y de las patrias.

Llum al món

Aquest bromista pensa que és fàcil il·luminar el mon. I està be, és molt el valor simbòlic que pot tenir un llum.

El Roto

És difícil dir més coses amb aquest estalvi de paraules.

La Mola

Feia mesos que no pujava a la Mola; en canvi, fa alguns anys, era una pràctica habitual i quotidiana. Suposo que és el resultat d’aquesta vida una mica irracional i saturadora a què m’he donat.
Ja sé que tota la responsabilitat és meva, que ningú m’hi ha obligat, però ser directiu d’una empresa gran, complexa i amb seu a Madrid, anar cada dia a Barcelona i alhora intervenir en la gestió quotidiana d’un ajuntament, de vegades es fa dur.
Cada any, la segona setmana d’octubre, els amics d’Iberplan (i dels autocars Bardet) organitzen una excursió en la qual participen una cinquantena d’amics relacionats amb el món del turisme i el transport, que aquest any, malgrat les dificultats que travessa el sector, han volgut mantenir.
El recorregut, ja clàssic: camí dels monjos, la Mola, Montcau i coll d’Estenalles, acaba amb Can Carter de Mura amb un homenatge als petits i magnífics cigrons de la comarca i la inevitable sessió d’acudits, ja clàssica també, d’en Manel Valdé.
Esforç físic, bon menjar, relacions fora del marc professional habitual, distensió i riure, continua sent una formula que funciona.
Gràcies, família Bardet.

Yasmin Levy

Yasmin Levy retorna a Sefarad

Después de leer el articulo, ¿quien no tiene ganas de comprar el disco?

Plaça Major

En les properes setmanes començaran les obres d’arranjament de la part antiga de la plaça Major.
Els que coneixen la història de la nostra vila m’expliquen que la configuració actual, els murs exteriors i la font del carrer Major, es va fer als anys de la república. Té, per tant, més de setanta anys. El paviment de pedra és una modificació de l’original que era de terra, es va instal·lar amb posterioritat i té uns quaranta anys.
Els últims anys, coincidint amb les obres, aquesta part de la plaça ha estat sotmesa a un desgast extraordinari, especialment pel pas dels vehicles pesats que generava la instal·lació del “mercadillo” dels dissabtes.
Al llarg del temps s’han perdut arbres, especialment castanyers, i s’han plantat altres amb criteris discutibles allunyant-se del projecte original.
L’actuació que plantegem vol ser respectuosa amb la plaça, conscients que aquesta forma part de l’imaginari dels castellarencs, dels que van conviure amb les obres originals i dels que n’han gaudit en una o altra època.
Per a mi, que vaig arribar fa vint-i-set anys, aquesta part de la plaça és un element d’identificació imprescindible de conservar.
El projecte connectarà de forma harmoniosa la part antiga amb la part nova de la plaça i resoldrà les barreres arquitectòniques del mercat vell (futur Espai Cívic) i el casal d’avis, restaurarà les peces del paviment fetes malbé, els espais centrals i la font. Substituirà els arbres malalts i els inadequats i millorarà l’enjardinament i la il·luminació.
Dignificarem la plaça, millorarem la seva qualitat i conservarem la seva estètica i els elements ornamentals originals.
Si es compleix el calendari, la propera primavera arribarà amb més intensitat a la plaça Major.