De cop la veu nasal de la ràdio perd tot l’interès i es torna intranscendent.
Les incidències de la línia C-4 i la situació de la ronda Litoral passen de categories a anècdotes.
Que fàcil és passar de sofert afectat a espectador distant i, això sí, solidari.

Justícia injusta

Fa molts anys que la meva confiança en la justícia (o en el poder judicial) està sota mínims. L’absolució dels responsables d’Egunkaria, demostra, una altra vegada, la imprudència amb què s’ha actuat contra la llibertat i contra ciutadans innocents.
A risc d’anar contra corrent i coincidir amb sectors ideològics de les meves antípodes, crec que el jutge Garzón ha prevaricat i que ha estat moltes vegades injust, sota la seva capa de salvador del món. També he afirmat que l’Audiència Nacional és una anomalia democràtica que ha donat “patente de corso” a alguns jutges amb vocació de redemptors.
Avui, Garzón passa per la mateixa situació, que han passat molts innocents gràcies a la seva activitat i està demostrant una especial habilitat per fer-se la víctima.

És cert que els defensors de la recuperació de la memòria històrica tenen raó i que s’ha de trobar la fórmula per atendre les seves reivindicacions, que segur que no passen per l’actuació d’un jutge oportunista.
Si realment, com sembla, al jutge Garzón el suspenen de les seves funcions, que no em busquin en el cor de “plañideras”.

ataduras

Habías conseguido que formara parte de tu vida y ha sido fuente inagotable de sosiego y de paz. Cuando la has disfrutado hasta el delirio, sabes, que no hay nada comparable a la libertad.

El Barça, un plaer

Algún amigo madridista estará hoy jodido, es lo que pasa cuando te equivocas de equipo. De todas maneras si Campanela en el "Secreto de tus ojos" tiene razón y se puede cambiar de mujer, de religión, de nacionalidad, de ideología pero es imposible cambiar de "passsión.." les queda mucho que sufrir.

Guardiola (0-2)

Sorprendre al contrincant, sempre dóna avantatge psicològic, si a més a més encertes amb la fórmula, les possibilitats de victòria són totals.
El futbol és un esport d’equip, en què és molt important una cosa tan intangible com la psicologia col·lectiva i en aquest tema Guardiola és un geni: fidelitat a una ideologia, intel·ligència, passió, creativitat, una bona dosi d’atreviment i una enorme capacitat per cohesionar un grup. Si a la fórmula li afegeixes uns quants jugadors excepcionals el resultat està cantat.
En el partit d’ahir el paper de Guardiola ve ser determinant, i de pas, està aconseguint convertir en hàbit la felicitat.

siempre abril

Hoy puede ser el primer dia del resto de mi vida

Suma i segueix

Hi ha gent que pensa, amb una certa raó, que tinc un punt impertinent i un sentit de l’humor massa sarcàstic, també uns altres que et valoren (malament) sense haver parlat mai amb tu, suposo que és inevitable si tens un cert paper públic.
El que encara em sorprèn és la fragilitat de la memòria o la “jeta” amb la que alguns critiquen l’actual gestió municipal. A part d’una senyora analfabeta d’IC, la que fa més mèrits, en aquest sentit, és la cap de l'oposició, durant molts anys, regidora de l’equip de govern i tres anys d’alcaldessa.
La senyora Gatell, d’una forma directa o indirecta ha qüestionat sempre la figura de l’alcalde. Com no se’n surt, ara es fica amb la regidora d’educació, suposo que per intentar justificar una gestió, en aquesta àrea, inexistent els seus tres anys de mandat.
L'última és retreure-li que no parlés a l’últim ple, en un tema de modificació de la qualificació d’un solar (?) i criticant que intervingués l’alcalde.
I és clar, jo sempre tinc la tendència a tirar de moviola i penso en el seu equip fa uns anys, i recordo qui era la regidora d’ensenyament, i la de política social i el de governació i el de via pública i.... invites als lectors a consultar les actes dels plens entre 2003 i 2007 (estan al web municipal) perquè puguin comprovar quantes intervencions, i amb quins continguts, van fer els seu regidors i recordes que, amb una certa conya no exempta de veritat, l’anterior mandat era el de Blancaneus (és un dir) i “los siete muditos”. (confio que el dibuix no es consideri ofensiu)
Però alguna gent té aquest tarannà: exigeix coses que ella no ha fet mai i d’aquí uns mesos farà promeses sobre temes en els que no va fer res quan va tenir l’oportunitat.
Jo estic convençut que la portaveu de CiU és una política amortitzada i el castellarencs, per segona vegada, no es deixaran enganyar.

Laozi

Religión

Si el Tao se pierde, queda la virtud;

Si la virtud se pierde queda la amabilidad;

Si la amabilidad se pierde, queda la justicia;

Si la justicia se pierde, queda la religión.

Las jerarquías bien establecidas no pueden desarraigarse;

Las creencias firmes no pueden cambiarse fácilmente;

Por eso la religión permanece generación tras generación.

La religión es el fín de la virtud y la honestidad,

El comienzo de la confusión;

La Fé es una esperanza o miedo muy colorida,

El origen de la estupidez.

El sabio actúa por conocimiento, no por esperanza;

Confía en el fruto, no en la flor;

acepta lo que tiene, rechaza las promesas futuras.

La seva famosa obra, el Daodejing, és un tractat místic que cobreix moltes àrees de la filosofia, des de l'espiritualitat individual fins les tècniques del bon govern.
Laozi emfatitza en la qüestió del "Dao" (Tao), traduït normalment com "el Camí"... Destaca el concepte de wei-wu-wei, "acció a través de la no acció", que no significa romandre immòbil sense fer res, sinó evitar les intencions explícites i la voluntat que obstaculitza la fluïdesa harmònica de la natura.
Els objectius poden assolir-se respectant les formes en què les coses creixen i decreixen de manera natural. D'aquesta manera, les accions realitzades d'acord amb el Tao són més fàcils i més productives que aquelles que pretenen el contrari. Laozi creia que la violència ha de ser evitada i que la victòria militar és una ocasió de dol a causa de la necessitat d'usar la força contra altres éssers vivents. Sostenia també que l'excés de lleis i regles fan més difícil el maneig de la societat, ja que oprimeixen les llibertats dels pobles.
Els ensenyaments de Laozi, i conseqüentment les de la filosofia taoista, estan basades en l'anàlisi de la natura en el sentit més ampli del terme, amb la finalitat d'obtenir l'enfocament sobre el funcionament natural de l'existència, per determinar quin és l'ordre natural de les coses..... d'aquesta manera, poder determinar el funcionament fluid o l'ordre natural amb el qual les diferents formes han anat mutant per perpetuar la continuïtat de l'existència....
...Laozi determina quin és l'ordre natural que els éssers vius, i principalment l'harmonia còsmica.
Com a conseqüència, per haver contradit el ritme natural, ha generat les seves pròpies calamitats i ha substituït aquest ritme per ordenances i actituds absolutistes, superficials i dogmàtiques que finalment han acabat per desequilibrar la humanitat, afavorint que les classes dominants exerceixen el control a costa de l'infortuni de les classes inferiors....

( Viquipèdia )

.... Moltes de les teories estètiques de l'art xinès es basen en les seves idees i en les del seu més famós continuador, Zhuang Zi....

( Viquipèdia)

....hace más de dos mil años, los médicos chinos taoístas ya escribían libros francos, explícitos y veraces acerca de la relación entre el amor y el sexo. La concepción que tenían acerca de ello era que hacer el amor resultaba algo necesario para la salud, tanto física como mental, y para el bienestar, tanto femenino como masculino. El sexo no sólo debía disfrutarse, sino que era considerado saludable y preservador de la vida, ya que el coito formaba parte del Tao, del orden natural de las cosas.

sin palabras

Filosofia i religions

Amb independència del meu ateisme militant o probablement per aquesta raó, tota la meva vida he tingut una gran curiositat per el fenomen religiós i la seva evolució; especialment el procés per el que, un codi moral o una concepció filosòfica, normalment positiva i fins i tot revolucionaria, s’acaba convertint en dogma i en estructura rígida de poder, i per tant conservadora i reaccionaria.
La tesi es pot aplicar a moltes filosofies/doctrines i en èpoques molts diferents de la història. Aquest tres casos poden servir d’exemple il·lustrador.

El taoisme neix, fa 2.600 anys, com una filosofia transgressora i col·lectivista que busca l’harmonia amb la natura. Part dels seus principis els transforma el confucianisme en una filosofia/religió, d’estat i de control, clau segons alguns experts en la persistència de l’imperi i fins i tot determinant per explicar, més que el comunisme, alguns comportaments del procés històric a la Xina del segle XX.

El cristianisme neix com una doctrina transgressora, davant de la, fins aquell moment, única religió monoteista: pau, tots som iguals davant de déu, amor a l’enemic, tots som germans, el deu bondadós dels pobres i les meuques. Quatre segles desprès ja és una religió d’estat, oficial i monopolista, conservadora i al servei del poder. Després d’algunes depuracions el Catolicisme es queda amb el pitjor. No cal insistir en la història fins l’actualitat.

El socialisme, com a doctrina, és en el seu origen, (utòpic i llibertari) una filosofia alliberadora: el destí de la humanitat és una societat sense classes, la llibertat i la igualtat són les palanques que mouen el món. Aquests principis els transforma el comunisme en la dictadura del proletariat, l’avantguarda revolucionaria, el centralisme democràtic i la falta absoluta de llibertat pel bé del poble.

La lectura positiva és que el Taoisme continua viu i que històricament ha estat capaç de generar la medicina tradicional. Que hi ha cristians fidels a la doctrina original i que principis cristians han influït, de forma decisiva, en els nous codis morals universals. Que el fracàs del comunisme no ha invalidat els principis igualitaris i alliberadors del socialisme dels inicis i que el socialisme democràtic ha implantat conquestes irreversibles en benefici dels ciutadans.

Les religions (amb déu o sense) són productes, humans i imperfectes, que afecten als elements més sensibles del comportament humà. Els dogmes, les intoleràncies, els integrismes i els fanatismes, converteixen a les creences en les més perillosa de les armes.