indecents

"la moral es una convención privada; la decencia una cuestión pública”

M.Yourcenar

Entre els polítics, com a la resta de col·lectius, hi ha de tot: gent més brillant, més intel·ligent, més honrada, més treballadora, amb més capacitat de comunicació... i és lògic que sigui així, al cap i a la fi no deixa de ser una representació del poble.
El que no és assumible és la indecència i la falta d’escrúpols.
Hi ha una aspirant a política que desprès d’intentar-lo a altres partits, ha aterrat en un col·lectiu de sigles dignes, amb la intenció, suposo, d’acabar d’ensorrar-les a Castellar.
Amb el millor estil stalinista ha arribat a la conclusió que l’equip de govern és incapaç de fer res bé, i a més viu immers en el negoci privat i en la corrupció encoberta.
Normalment no en fem cas, no val la pena. A més ens apunten que no és ella, que té un “negre” que l’escriu, que és l’autèntic ressentit, especialment en els temes de comunicació.
L’última acció té a veure amb una publicitat apareguda a Castellar, d’una empresa privada que sembla que no coincideix amb la moralitat de “la senyora" i que, no podia ser d’una altra manera, respon a la voluntat de l’equip de govern.
En fi, cadascú és responsable de les seves misèries, però amb els excrements mentals és difícil fer poble.