Podries pensar que no, però...és difícil. Les inèrcies són més fortes que el caràcter, en tanta gent! De totes formes hauries de saber que seria així.
Ha estat un parèntesi? Ni l’edat, ni les certeses, ni l’èxit, millora la personalitat. La tendència irrefrenable és la que és, i no et pots resistir, al final s’acaba convertint, si no ho era ja, en un tret de la personalitat.
És així, que hi farem, hi ha gent que aspira a ser un apèndix, com tu, probablement, tens tendència a un excés de individualitat. Per alguns la gran aspiració és ser diferent i per altres ser part, o totes dues coses: ser una part diferent. Però un apèndix? Probablement no és una aspiració, és la tendència irrefrenable de la inèrcia.
Certament, amb aquest fils és difícil teixir confiances i no diguem ja complicitats o estratègies conjuntes. També pot ser que no. Quantes vagades enganyen els sentits i et porten a la percepció falsa de la pèrdua de densitat ideològica i intel·lectual?
I fóra, a la intempèrie, un Occident desconcertat navega a la deriva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada