Ho sabem des de sempre, la vida és capritxosa i fràgil, i la natura profundament injusta.
Ara, aprofitant un moment de distracció, torna a equivocar-se de destí.
Era necessari arrancar-lo dels horts i dels camins? Qui ens
recordarà el passat que no va ser? Qui, la utopia ingènua i la revolució
pendent?
Tornen, la sensació de debilitat i el desconcert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada