Stravinski

Portat per una intuïció estranya, “la Consagració de la Primavera” va ser un dels primers discs de música clàssica que vaig comprar i em continua resultant atractiu com el primer dia.
El ballet de Stravinski, salvatgement primitiu i pagà, estrenat a París al 1913, és probablement el major escàndol de la història de la música.
Un d’aquests dies en alguna cadena digital feien un documental sobre la preparació del ballet per part del director britànic Simon Rattel quan es va incorporar a la direcció de la Filarmónica de Berlin.
La dansa és interpretada per 250 joves berlinesos no professionals, en un interessant projecte educatiu i social. El documentals es diu Rhythm is it ! i té un enorme interès.

L'entusisme egipci

Una onada de canvi recorre els països musulmans. Que la pressió popular sigui capaç de fotre fora del poder un dictador que “regnava” des de fa 30 anys, amb el beneplàcit de tot el món occidental-democràtic, era difícil d’imaginar fa unes setmanes.
Ara comença una etapa que segur serà difícil: un exèrcit que ha estat sempre al servei de la dictadura, diferències abismals entre la concepció integrista del “germans musulmans” i un moviment laic del que no coneixem la magnitud, entre les grans urbs empobrides i un món rural miserable, la comprensible impaciència de milions de joves víctimes de la crisi econòmica i dels abusos d’una classe dominant, rapinyaire.
De moment els primers a treure'n profit són la banca suïssa. A veure quant temps tardaran en tornar les riqueses de Mubarak als seus autèntics propietaris.
Els propers mesos no seran fàcils i espero que siguin il·lusionants. En qualsevol cas, pels que hi han participat, el plaer de sentir la força del carrer fent caure les torres, és una experiència que ningú mai els podrà arrabassar.

Moment històric

Enrique Vila Matas és un gran escriptor, dels pocs capaços de crear un univers propi i un erudit dels que podíem qualificar com malalts de la literatura.
També és un conegut barcelonista.
Aquesta doble condició ha generat un article: “Más allá del récord”, que demostra una altra vegada que es pot escriure sobre esport amb intel·ligència.
Després de llegir-lo es reafirma la sensació que estem vivint un moment històric.

El Bram!, una aposta per la qualitat

Quan fa tres anys vam començar a plantejar-nos la possibilitat d’una mostra de cinema a la nostra vila, dos criteris es van consolidar d’immediat: el contingut social dels films programats i la seva qualitat.
En aquest temps i més després de la reobertura de l’Auditori, Castellar comença a tenir una programació regular de cinema més comercial. En el Bram, la mostra anual, te més sentit, encara, l'aposta per uns films moltes vegades sotmesos a circuits de distribució minoritaris.
És veritat que Pa negre, la pel·lícula d’en Villaronga, de la que ningú discuteix la seva qualitat, després d’alguns premis i nominacions s’està convertint en un fenomen mediàtic que, per excés de demanda, ens complicarà una mica la cerimònia inaugural i que confiem ajudi a la difusió de la resta de la programació, menys comercial.
Programació que, amb la direcció de Pere Joan Ventura vol, com sempre, ser un bram, un crit a les consciencies i una invitació a produccions cinematogràfiques d’alta qualitat.
El Bram 2011 té algunes novetats:
- L’exposició “dies de Cine”, un recorregut històric pel cinema de Castellar a través de les sales de projecció, en l’espai polivalent de el Mirador, amb col·laboració amb l’Arxiu d’història.
- Homenatge al director J.N. Nunes, mort l’any passat, amb la projecció de “Noches de vino tinto”
- Col·laboració amb l’Aula extensió universitari amb la projecció de “la Cinta Blanca” de M. Haneke
- Projecció de tres curts d’autors castellarencs.

Tres edicions ja comencen a definir un estil. Entre tots hem d’aconseguir que es converteix en un referent consolidat.

El Castellar del futur

Aquest dissabte unes desenes de castellarencs hem dedicat unes quantes hores a reflexionar sobre què volem que sigui i cap a on ha d’anar la nostra Vila en els propers anys.
La jornada de reflexió sobre l’estat de compliment del Pla estratègic del 2002 en tot allò que afecta al pla urbanístic, és uns dels primers passos d’un llarg procés que tindrà, segur, continuïtat passi el que passi en les properes eleccions, ja que la revisió del POUM, és una necessitat sentida i assumida per totes les forces polítiques locals.
La modificació del POUM és un procés clau en el desenvolupament d’un municipi, una participació important en el procés d’elaboració i un alt nivell de consens, haurien de ser els objectius en el moment d’iniciar un procés que necessàriament serà complex i llarg.

Egipte

Egipte no és Tunísia i els esdeveniments d’aquests dies sembla que ho estan fent evident.
És magnífic veure com una dictadura cau per la pressió del poble i com una societat secularitzada es converteix en una democràcia sense més límits que la voluntat popular.
Emociona veure com és mobilitzen milers de persones a El Cairo, però que està passant a un immens país amb 80 milions d’habitants?
La meva reticència és absoluta amb “els germans musulmans” grup amb una visió teocràtica del poder. El seu model serà l’Irán?
Occident ha estat de forma vergonyant, subministrant armes i mantenint la dictadura en defensa d’un hipotètic equilibri estratègic: un Israel provocador i el canal de Suez, clau en els intercanvis comercials entre orient i occident.
Imagino la tensió en les cancelleries occidentals davant d’un aixecament generalitzat als països àrabs sense un control clar.
Egipte pot ser la clau, convé una sortida pactada cap un sistema democràtic garantit per les potencies occidentals. Un Egipte democràtic seria un element clau d’estabilitat en una de les zones més convulses del món.

Ara si

L'esquerra 'abertzale' anuncia que rebutja la violència, inclosa la d'ETA
El nou partit de Batasuna expulsarà els que justifiquin o recolzin el terrorisme

Crec, o millor vull creure, que definitivament el món aberzale ha arribat a la conclusió que la lluita armada és una estupidesa sense sortida, i que és molt més eficaç recorre a fórmules pacifiques de mobilització.
Confio que els residus d’ETA arribin a la mateixa conclusió i s’acabi definitivament amb aquest malson.
Una nova frustració seria imperdonable .

Company Romario

Conec per la premsa que Romario ha pres possessió com diputat socialista al Brasil.
Si dona als seus electors la meitat de les alegries que ens va donar als barcelonistes serà un gran diputat.
Sort company

La sublimació del seny

Els periodistes que escriuen d’esports tenen, quasi be sempre de forma justificada, una dubtosa fama. Afortunadament trobes professionals a l’alçada d’un tema que mou passions i interessos de milions de ciutadans.
Luis Martin és capaç d’escriure histories emocionants, en els que els protagonistes són un entrenador que ha sublimat el seny fins portar-lo a categoria d’art i un jugador virtuós que en qualsevol equip seria indiscutible i que a aquest Barça coral és capaç d'identificar-se, com ningú, amb l’esperit col·lectiu.
Probablement no és fàcil d’entendre en un racionalista empedreït com jo, però és cert que l’esperit generat per un grup cohesionat, està molt per sobre de la suma de les individualitats i de pas dona peu que alguns puguin escriure magnifiques histories.

La Tunisie libre!

Que un poble s’aixequi contra un dictador i un sistema corrupte, sempre és una bona noticia. Que un país de cultura musulmana inici una revolució, en nom de la democràcia i el laïcisme, una enorme satisfacció.
Coneixem poc la realitat tunisiana, molt més madura del que ens han volgut vendre, capaç de dirigir el seu propi destí, també contra l’actitud cínica del govern francès i la complicitat farisaica d’Europa.
Quants països musulmans, amb règims autoritaris i corruptes seguiran l’exemple tunisià?