Jo si vaig veure la final del mundial i com més m’agrada: en la meva butaca preferida i en HD. No em va costar gens, sentir-me identificat amb un dels contendents: eren coneguts, jugaven millor i això de “la roja” i la progressiva substitució de la rojigualda fa que els senti més propers, que em provoquin menys rebuig ideològic.Que el protagonista final fos l’Iniesta, jugador que desperta totes les meves simpaties, encara em va ve sentir, sentimentalment, més proper.
Després ve la caspa, la histèria col·lectiva, els intents d'instrumentalització, la guerra de l’audiència i els excessos, però això és una altra guerra que, per cert, no és privativa del futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada