Ani DiFranco va ser la primera aportació de la Blanca a l’acervo musical comú i probablement dels que he assumit més com propi.Ani és una rebel conseqüent i total, fins i tot contra les discogràfiques, i una activista compromesa. Ho és en la seva vida, en la seva música i en la seva actitud davant la política, el racisme, el sexisme o l'abús sexual, l'homofòbia, la pobressa i la guerra.
Forma part del grup dels cantautors americans progressistes i rebels, des del mític Woodie Guthrie a Peete Seeger, Bob Dylan, Bruce Springsteen i també, en un estil més chiruquero, Joan Baez.
Ani és potent i virtuosa, i amb un fantàstic directe (fa uns anys van anar al concert de Razzmatazz), el seu estil barreja de forma natural rock, folk, blues o rap... amb un estil propi i vigorós que fa de l’al·literació un recurs permanent.
Té al mercat més de vint discs de producció pròpia.
La seva estètica també és coherent amb la seva personalitat i ha passat des de les rastes al cap afaitat. Tot un personatge una gran music.
Ani és potent i virtuosa, i amb un fantàstic directe (fa uns anys van anar al concert de Razzmatazz), el seu estil barreja de forma natural rock, folk, blues o rap... amb un estil propi i vigorós que fa de l’al·literació un recurs permanent.
Té al mercat més de vint discs de producció pròpia.
La seva estètica també és coherent amb la seva personalitat i ha passat des de les rastes al cap afaitat. Tot un personatge una gran music.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada