Botifarra amb gambes

Cuinar, quan és fa per plaer, és divertit i relaxant. Si tens un cert domini de la tècnica i una mica d’imaginació el resultat de l’experimentació és sempre gratificant.
Casa meva és un encreuament de cultures culinàries sense prejudicis: l’empordanesa, una subespècie de la catalana, especialment en la cuina de festa major, no ha tingut manies de barrejar carn amb peix o salat amb dolç: quanta saviesa hi ha al darrera d’unes mandonguilles amb sèpia i que poques cuines tenen aquests plats intermedis com les botifarres dolces o les pomes de “relleno”. La Rosa procedeix d’aquesta tradició que domina de forma natural.
Aplicant la mateixa filosofia, és normal, per nosaltres, incorporar sabors procedents d’altres tradicions.
Al sud de la península hi ha un plat simple i savi que és l’”ajillo” del que cada cuinera o cuiner te la seva pròpia formula. La base és l’oli d’oliva i l’all, i admet pimentó, pebre, bitxo, vi blan sec i algun ingredient més.
La botifarra amb gambes al ajillo és un plat de barreges de tradicions: botifarra cuita (a la brasa o al forn per què desprengui grassa) i tallada en rodanxes primes. Gambes cuites i pelades. És saltegen junts en una paella amb oli i s’afegeixen els alls tallats, fins que estiguin rossos. Amb el foc bastant fort s’afegeix el vi blanc sec.
La idea és que la salsa que formen l’oli, el greix després, els alls i el vi blanc, no quedi massa líquida. El bitxo, el pebre i el pimentó (dolç o picant) depenen del gust de cada u i es poden afegir al mateix temps que els alls.
Es pot fer servir com aperitiu o com segon i marida, de forma fantàstica, amb un bon cava brut, un xerès o una “manzanilla”, secs.