The Wire

Jo no soc aficionat a les sèries de TV i difícilment les segueixo. De fet miro molt poc les televisions en obert, les noticies i Polònia a TV3 i algunes, per la família més que algunes, retransmissions esportives.
Els multicanals i les multi difusions del canal digital, tampoc faciliten el seguiment i, com que l’oferta cinematogràfica és important, sempre dono prioritat a les pel·lícules.
Fa uns dies ens van fer arribar, en DVD, la primera temporada completa de The Wire, 13 capítols de més o menys una hora. Un format que funciona des de fa alguns anys en les cadenes americanes de pagament.
Donar el mateix nom, series, a The Wire o a The Sopranos, que a tants “engendros” que habiten en les programacions televisives, és com posar a la mateixa categoria a “El Padrino” i al cine casposo de Mariano Azores.
The Wire és una gran pel·lícula de més de 10 hores cada temporada, repartida en capitols, de la que Carlos Boyero diu que és “El retrato más lúcido y pavoroso de los mecanismos del narcotráfico que yo he visto nunca”.
L’acció es produeix a la ciutat de Baltimore i va ser emesa, per HBO en cinc temporades, des de 2002 al 2008.
Ha tingut un gran èxit de crítica i no tant de públic i a Espanya es van emetre alguns capítols, sense pena ni gloria, a TNT.
Ara s’ha convertit en una sèrie de culte i la versió DVD corre de ma en ma.
Per qui l’agradi el cinema, The Wire és un producte de gran qualitat, per alguns crítics, la millor sèrie de la historia de la TV.