Asa Larsson

A l’estiu s’incrementa el nombre d’hores dedicades a la lectura i tens temps de barrejar modalitats i estils molts diferents.
Casualment trobo per casa un llibre de Asa Larsson, Aurora Boreal, que suposo ha arribat en algun Nadal o sant Jordi dels últims anys i que descansava en alguna estanteria esperant la seva oportunitat.
A partir de Henning Mankell, tota una plèiade d’escriptors nòrdics han emplenat de novel·les negres les nostres llibreries.
La Larsson, que no té res a veure amb l’autor, també suec, de la famosa trilogia, és una escriptora amena i eficaç i el llibre es llegeix amb facilitat i manté la teva atenció les 350 pàgines.

El que sorprèn més des de la nostra latitud és, que és un llibre de total protagonisme femení, sense pretensions feministes manifestes i escrit des de la normalitat. Les protagonistes compatibilitzen les seves professions i investigacions amb un estat avançat d’embaràs que et pressiona la bufeta i t’obliga a pixar tot sovint, amb el desordre que genera la família o amb una rentadora que s’espatlla, o, també, a cuidar de dues nenes i un gos amb necessitats biològiques i escolars quotidianes.
No és alta literatura, però es llegeix bé, i de pas comproves que, fins i tot convivint també amb comportaments masclistes, les societats nòrdiques ens porten una considerable avantatja.