dijous, 25 d’abril de 2013

Atur

El paro en España superó por primera vez en la historia los seis millones de personas en el primer trimestre del año.




La culpa, de Zapatero

dimecres, 24 d’abril de 2013

Bretolades


Una campanya de sensibilització sobre civisme que pretén aconseguir involucrar a la ciutadania contra les actituds incíviques, no és fàcil. Encara ho és menys si tens poc mitjans econòmics i has de limitar-te a fer servir els instruments i els mitjans de comunicació municipals.
Una campanya, sobre qualsevol tema, només és eficaç si aconsegueix que la gent en parli, si aconsegueix notorietat.
L’equip de disseny de l’ajuntament ha elaborat una campanya atrevida, que compensa amb ingeni la falta de mitjans: ni fotos ni dibuixos, grafia neta i una expressió d’impacte, directa i contundent.
I una cosa important, no limitar-nos a denunciar unes actituds, també posar de manifest com perjudica als ciutadans i quin es el cost, també económic, que tenen les “bretolades” pel municipi.
La campanya gràfica es completa amb productes audiovisuals en el que alguns ciutadans donen recolzament a la campanya. Es tracta d’unificar esforços en la defensa d’un objectiu comú: fer un Castellar més cívic.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Guindos, el gurú.



El pla era molt fàcil: guanyen les eleccions, el mon recupera la confiança en la economia espanyola, els mercats es barallen per invertir, la dreta europea, Merkel inclosa, es posen al servei del PP, comencem a créixer i tots feliços.
Que ha passat? el dèficit descontrolat, el deute en màxims històrics, l’economia en recessió, i el que és més greu el número d’aturats, en permanent creixement, fa molts mesos que està a nivells insostenibles.
La polítiques de retallades en polítiques socials ens fan cada dia més pobres i deixen a molts ciutadans al marge de qualssevol protecció.
Quan reconeixeran que una política del control del dèficit, sense creixement, sense incentius als processos productius, no ens permetrà sortir de la crisis, si ja ho diu fins i tot el Fons Monetari  Internacional, tants anys el guardià de l’ortodòxia!
El senyor Guindos, amb el seu aire estúpidament altiu, és la cara d’aquesta desastrosa política econòmica. Ara ens diu que s’han equivocat , que continua la depressió, que continuarà el creixement de l’atur, que tot seguirà igual un any més. Aquesta gent no té alternatives, l’única política és fer-nos patir més.   Ja és hora de canviar de política i de dirigents. 

dimarts, 9 d’abril de 2013

Memorias líquidas


Enric González és un periodista que sempre ha despertat les meves simpaties i una certa enveja. Ser corresponsal, en una època de vaques grosses, a Nova York, Londres, París i Roma (i finalment a Jerusalem) d’un diari que donava un pes important i de prestigi a la informació internacional no deixa de ser un privilegi.
Aquest cosmopolitisme el fa fugir de localismes i li dóna, necessariament, una visió oberta i cosmopolita del món, a part de permetre viure, amb un sou decent, en les ciutats més atractives del món.
No fa gaire, després de deixar el País, ha publicat un petit llibre de memòries. A part de passar comptes i deixar clara la seva falta de simpatia pel senyor Juan Luis Cebrián, el llibre és una bona mostra de l’evolució de la premsa escrita en l’Espanya de la transició i fins al nostres dies.
Enric González té una ploma fàcil i el llibre és amè. De pas et fa reflexionar en l’evolució del periodisme i la professionalitat dels periodistes, el futur dels mitjans, la possibilitat d’una premsa lliure i potent, la llibertat de premsa, l’adaptació a una realitat molt més plural a on la informació, veraç o no, flueix amb facilitat.
Sembla evident que l’etapa idíl·lica dels grans diaris poderosos, influents i independents, està superada i ara, tots, també els mitjans i els periodistes, haurem d’adaptar-nos a una nova realitat.