dimarts, 31 de maig de 2011

Martín Girard

Martín Girard és l’alter ego del cineasta Gonzalo Suárez.
De tant en quan publica algun article en les pàgines esportives i demostra que qualitat, literatura i esport no tenen per què ser incompatibles, i que, de fet, escriure de futbol pot ser una excusa per parlar de qualsevol cosa.
L’article “La extraña pareja" és una bona mostra.

diumenge, 29 de maig de 2011

Encara no està clar?





És cert, no és el mateix, però els sentiments s'assemblen.
Poques vegades tenim l’oportunitat de viure dues nits d’eufòria en una setmana.
Realment, és el millor que hi ha.

dissabte, 28 de maig de 2011

Dibujar con acero

Si heu estat al Guggenheim de Bilbao, segur que recordeu les impressionants escultures de Richard Serra.
Amb motiu d’una exposició Brancusi-Serra a Basilea i New York, i després a Bilbao, El País publica una llarga i interessant entrevista amb l’escultor.
Interessants les reflexions sobre l’espai i sobre l'encotillament que generen els marcs en la pintura o el pedestal o la vitrina en l’escultura, de com poden compartir espai l’espectador i l’obra, de l’efecte que genera la corba.
Una excusa estupenda per visitar Bilbao el mes d’octubre.

divendres, 27 de maig de 2011

Perquè

Per alguns, els resultats de les eleccions municipals a Castellar ha estat una sorpresa: majoria absoluta, tendència contraria a la resta del país, CiU amb el pitjor resultat de la seva història quan el seu partit va a l’alça, ERC fora de l’Ajuntament...
No és la primera vegada que un municipi es rebel·la contra les tendències i vota en clau local.
Ja sé que per alguns, és difícil d’acceptar, fa molt que rebem lliçons, de participació, de proximitat, d’autenticitat... Ja sabem que alguns han tingut sempre una legitimitat especial.
Per cert, hi ha alguna diferència entre dir “primer els de casa” o “ara ens haurien de dir Castilla del Valle”? no és el mateix feixisme?
I si resulta que la gent és intel·ligent, sensata i raonable i creu en un model proper i integrador? I si resulta que l’equip de govern ha fet les coses bé?
Quin és el secret? dedicació, proximitat, treball al servei dels ciutadans?
No és tan difícil: un bon equip, una bona gestió, una actitud oberta i propera, un candidat excel·lent, una campanya ben dissenyada i millor executada, per un equip nombrós, compromès i entusiasta. Un gran grup d’amics amb un objectiu comú: millorar les condicions de vida dels nostres convilatans.
Sincerament, crec que a Castellar ha guanyat el que ha fet més mèrits, el que ha jugat millor.

¿y ahora?



dimarts, 24 de maig de 2011

Nit de passió

La nit del 22 va ser intensa i plena d’emocions.
Els dies electorals, malgrat la seguretat d’una feina ben feta, sempre et domina la incertesa. Magnifiques els indicis que beneficien als altres grups i tendeixes a infravalorar els que van a favor del teu. Les hores prèvies al tancament dels col·legis electorals i els minuts posteriors al tancament, els nervis estan a flor de pell.
Aquesta vegada el nostre grup havia organitzat un dispositiu de recompte de les primeres 50 paperetes de cada taula, això ens va permetre tenir els resultats molt aproximats en poc més de mitja hora (el sondeig ens donava 12 regidors). Els primers resultats van confirmar les previsions.
A partir d'aquí, els petons les abraçades, la joia, l’alegria, la satisfacció de formar part d’un projecte col·lectiu, l’orgull sa, es va apoderar de la nit.

dilluns, 23 de maig de 2011

Equip




Hi ha moments i situacions que costa descriure.
En mig de la desolació general, aquesta nit la recordarem sempre.
Que important és la força de l’equip!

(la foto és d'en Graells)

Gràcies






Moltes gràcies a tots!

divendres, 20 de maig de 2011

Estranyes sensacions



Per un moment pensava que el PP havia canviat d’eslògan.
Després m’he adonat que era la entrada 666 del Bloc de notes.

l'Ignasi a l'Actual


Ignasi Giménez (PSC): "El nostre compromís és que no hi haurà retallades"
Entrevista a Ignasi Giménez, candidat del PSC

Llegendes

Crec, sincerament, que és desconeixement, i amb això és possible que tinguem alguna responsabilitat. Els diferents grups de l’oposició estan convençuts que El Mirador no funciona, el que demostra que ells no participen, i tots tenen una alternativa millor (cada u la seva i totes diferents, és clar) agafant-se en general a plantejaments històrics ja superats.
Davant de propostes com un centre cívic autogestionat, una illa de la cultura per definir o no se sap què, però no el que hi ha, El Mirador Centre de Coneixement és una realitat consolidada i potent, que dóna un servei important als ciutadans.
Des de finals de setembre que va obrir, fins al mes passat (i aquí se inclou el període inicial de posta en marxa), aquestes xifres poden donar una idea de l’activitat:

Formació
70 cursos
1726 hores
1042 alumnes

Open surf
1902 usuaris
726 préstecs de portàtils

Auditori/Sala d’actes
315 activitats
20.000 assistents

Altres Sales (pintors)
534 activitats
7.000 assistents

Diferents espais
10 exposicions

Estaria bé que quan algú es plantegi alternatives, tingui en compte què s’ha de fer amb tota aquesta activitat, que ja forma part dels drets adquirits dels nostres ciutadans.

dijous, 19 de maig de 2011

Spot Campanya JSC Castellar del Vallès

Debat

Si alguna cosa va quedar clara en el debat d’ahir, és que a Castellar no més hi ha una opció de govern i un únic candidat preparat per ser alcalde: l’Ignasi Giménez.
El PP, Ciutadans i Solidaritat podrien fer el mateix discurs (?) en qualssevol altre punt de Catalunya, i, traduïts, a qualssevol del món.
Els candidats de ERC i l’Altraveu, van estar en la línia esperada. Sorprèn però, la velocitat amb que la candidata de l’Altraveu, interioritza els defectes d’alguns politics professionals: anar de “sobrada” i sobre tot, fer una i apuntar-s’hi 10. En alguns moments vaig tenir la sensació que havien governat ells.
El candidat de CiU està a un altre nivell, viu en un altre segle i un altre món, parla d’un Castellar, d’una administració i d’uns sistemes de gestió que fa dècades que no existeixen. 20 anys fora de Castellar són masses anys i és evident que el seu moment ha passat.
Ha d'entendre que un municipi no és un concessionari de cotxes.

dimecres, 18 de maig de 2011

Gasòfia electoral

En un últim servei a la causa, alguna redactora habitual de CiU ha deixat la seva empremta en el darrer pamflet electoral. És el mateix estil dels quatre anys de gestió caòtica i els altres quatre d’oposició ressentida.
El PSC en aquests quatre anys ho ha fet tot malament, fatal. I si alguna cosa és acceptable és degut, evidentment, a què era una idea d’ells o a què ens hem equivocat.
El PSC s’ha dedicat a destrossar l’Arcàdia feliç i idíl·lica que era el Castellar convergent.
Ara es renoven a fons i han trobat un fill pròdig, un Prometeu redemptor, que recuperarà l’esperit primogènit i ens portarà a l'excel·lència i la modernitat.
I tot això sense fer una sola proposta.

dimarts, 17 de maig de 2011

Campanyes electorals

Ja estem en l’ultima recta de campanya, després d’un cap de setmana intens i emotiu.
La teoria política diu que una campanya mou molt poc el vot, que la majoria de la gent té decidida la seva opció abans de començar, que en el millor dels casos serveix per mobilitzar i rearmar de moral dels teus simpatitzants.
En una vila de les nostres dimensions sense uns mitjans potents de comunicació, és difícil pensar que molts ciutadans votin per una foto més o menys atractiva o per un eslògan afortunat.
La teva imatge, a part del substrat que et proporcionin les sigles, depèn de l’esforç de quatre anys. Una bona campanya és la que posa en valor el millor que tens.
Als socialistes ens avalen 4 anys de gestió brillant i tenim un candidat, jove i amb experiència, brillant i preparat, que ha fet de la proximitat, del contacte amb la gent i de la preocupació pels seus problemes una forma pròpia de governar.
La campanya no podia ser contradictòria amb la seva personalitat: molt contacte amb la gent en parades, porta a porta exhaustius i actes massius, missatges clars i nets i un alt protagonisme de les polítiques socials i de les noves tecnologies i les xarxes socials.
Que al darrera hi hagi un grup extens de militants i d’amics donant suport, fa més fàcil la tasca i accentua l’efecte multiplicador. D’aquí a pocs dies tindrem la resposta.

dilluns, 16 de maig de 2011

valoracions




El PSC aplega més de 500 persones en l'acte central de campanya
El cap de llista socialista ha demanat el suport dels castellarencs i castellarenques per al proper 22-M

Un acte rodó







El “mercadillo” del matí, ja va ser una injecció d’optimisme, però l’acte de sala Blava sempre és un repte. S’havia treballat bé; molts company i amics han participat en la convocatòria, en el guió, en el muntatge de la sala, en el aperitiu posterior.., ara ja som una organització sòlida i eficient.
Ja abans de començar la sala estava plena a vesar d’un públic, participatiu, emocionat i proper. Il·lusionat especialment amb l’Ignasi. Va ser una gratificant experiència que tardarem molt a oblidar.

Tribute

Intervenció en l'acte de presentació de la candidatura.


Bona tarda, amigues i amics.
En uns minuts presentarem l’equip que gestionarà, perdó que governarà Castellar, els propers quatre anys. Però abans d’aquesta presentació, que és l’objectiu fonamental de l’acte d’avui, deixeu-me dir quatre paraules sobre 3 companys que han format part de l’actual grup municipal i que no seguiran el proper mandat.
El nostre grup està format per dones i homes d'habilitats i coneixements diferents, de dedicacions en funció de la disponibilitat de cada u i d’una il·lusió i un entusiasme compartits.
Cadascun amb la seva personalitat, amb la seva percepció del món. Ja sabeu, que un equip que funciona, un equip consolidat i coordinat, és molt més que la suma dels seus components.
I el nostre, té un avantatge addicional i això es nota: som un grup d’amics, fins i tot som més amics ara que al començament del mandat.
La Mercè, el Jordi i l’Antònia, els coneixeu tots, deixaran de ser regidors, (suposo! ) però sabem que sempre podrem comptar amb ells, marxen, però es queden, i ho fan igual que van arribar: per la porta gran i amb l'estima i el reconeixement dels companys i els amics.

Els polítics (deixeu-me reivindicar una paraula tan desprestigiada), els polítics que es dediquen, que ens dediquem a la política local, a la política de proximitat, són els que mantenen una activitat més propera a l'esperit democràtic original:
Dones i homes que no s’han plantejat mai la política com a professió, que dediquen esforços i temps a treballar pels seus convilatans, robant-lo a la seva vida familiar i al seu oci. Només per voluntat de servei i suportant, en alguns casos, critiques i incomprensions.
La Mercè, el Jordi i l’Antònia són regidors d’aquest perfil. Ara han decidit deixar de ser-ho, després d’uns anys de compatibilitzar la política i la vida professional. Ells saben que quedaran marcats, per sempre, per aquesta experiència sacrificada, però enriquidora.

La Mercè anava de número 10 en la nostra llista, va sortir regidora per sorpresa, “víctima” d’una victòria que ningú esperava tant amplia.
Ella tenia altres prioritats: una relació incipient, una família a constituir, una carrera professional a consolidar, després de molts anys d’estudi.
Han estat anys durs, eh! que si Mercè.
Al final, amb esforç, això si, tots els objectius estan complerts, i a més deixes una regidoria de Benestar Social consolidada, funcionant i en unes noves instal·lacions dignes i eficients. Gràcies per tot Mercè.

Amb el Jordi som amics des de fa molts anys, ha estat sempre un home compromès. Diu que és independent però hi ha molt poca gent tan compromesa amb un projecte. Ens ha aportat rigor, eficàcia i exigència, també experiència, imprescindible en un equip tan jove.
La seva coherència i el seu sentit de la igualtat i de la justícia han estat una garantia per compatibilitzar la direcció d’un col·lectiu no sempre fàcil, com és la policia local i la seva feina diària a Barcelona. Gràcies Jordi.


A l’Antònia fa que la conec encara més anys. Inicialment no va ser fàcil incorporar-la al projecte socialista, sempre ha estat una mica ingènua, en el bon sentit, i àcrata o llibertaria.
Fa nou anys, a casa de la Pepa i de l’Abel, en un moment difícil per l’agrupació, és va deixar convèncer per encapçalar la nostra candidatura.
Aquell dia va se l’inici d’una fantàstica aventura personal, amb alguna mala estona, això si, i durant alguns anys, sabent que el cos no podia respondre sempre a les exigències.
L’Antònia és alegre i tossuda, “inasequible al desaliento”.
Ha estat una bona regidora apassionada amb la seva feina.
Avui l'educació a la nostra vila és de més qualitat i les necessitats de futur estan resoltes. Gràcies “amigo” per tot.

A partir d’ara:
La Mercè prioritzarà la seva vida familiar i la consolidació del seu projecte professional.
El Jordi reduirà l’estrès de fer compatible les cues matinals i una activitat moltes vegades, exigent a nivell municipal.
L’Antònia tornarà de nou a l’escola en un projecte nou i il·lusionant.
I tots tres, segur, seguiran aportant al nostre projecte, a millorar la nostra vila.

Mercè, Jordi, Antònia.. gràcies.. gràcies per la vostra dedicació... gràcies pel vostre esforç... gràcies pel vostre compromís.

Política i polítics

Ja sé que el prestigi de la política no està en el seu millor moment i probablement, una part dels polítics tenen alguna cosa a veure amb aquesta situació.
La democràcia és el millor dels sistemes, però no sempre penalitza els comportaments indecents i, fins i tot, delictius d’alguns representants i això, en alguns casos, porta al desànim i als discurs fàcil i perillós del tots són iguals, que sempre afavoreix a les opcions més conservadores.
Dels milers de ciutadans que tenen activitat política, els que es dediquen a la política local, són els que mantenen una activitat pes propera al esperit democràtic original: dones i homes que no s’han plantejat la política com a professió i que dediquen esforços i temps, robats al seu temps de vida familiar i d’oci, a treballar pel seus convilatans, no més per voluntat de servei i suportant, en alguns casos, critiques i incomprensions.
La Mercè, el Jordi i l’Antònia son regidors d’aquest perfil, que han decidit deixar de ser regidors després d’uns anys de compatibilitzar la política i la vida professional i que quedaran marcats, per sempre, per una experiència sacrificada però enriquidora.
La Mercè prioritzarà la seva vida familiar i la consolidació del seu projecte professional, el Jordi reduirà l’estrès de compatibilitzar una feina diària a Barcelona i una activitat moltes vegades exigent a nivell municipal, l’Antònia tornarà de nou a l’escola en un projecte nou i il·lusionant.
Sabem que sempre podrem comptar am ells, marxen però es queden, hi ho fan com quan van arribar, per la porta gran i amb la estima i el reconeixement dels companys i els amics.

article publicat a l'Actual

dilluns, 9 de maig de 2011

Impresionant!

“Volem gestionar l’Ajuntament, no governar. Castellar necessita d’un bon gestor, això de governar és més pel PSC”
Aquest va ser el principal argument del candidat de CIU, Josep Carreras, davant d'un centenar de persones que van assistir dissabte a l’acte central de campanya .

Que es pot dir després de tan sòlids arguments?

Ignasi Giménez, el teu alcalde. Castellar del Vallès, Maig 2011.

dissabte, 7 de maig de 2011

Projecte sòlid

El socialisme a Castellar és una realitat sòlida i potent. Un grup de gent, ampli i plural, entusiasta i ple d’iniciativa.
Aquesta campanya tot és fàcil, en totes les activitats comptem a la presencia massiva de simpatitzants i amics. El dijous a la nit l'agrupació era un espectacle d’activitat, ahir l’acte de presentació dels candidats joves una explosió d’entusiasme, aquest matí la parada al “mercadillo” una mostra més de la popularitat i l’estima al nostre candidat.
Quatre anys de bona gestió i proximitat té com contrapartida l’estima del teu poble

divendres, 6 de maig de 2011

Campanya




Fantàstic ambient en l’inici de campanya.
El socialisme té a Castellar molt bona salut

dimecres, 4 de maig de 2011

Estadística




Punto final



Se acabó. Como era previsible y justo, el Barça pasa y el Madrid se queda.
Ha sido el Madrid más bronco, conservador y “ploramiques” de la historia, acompañado en su obscecación y hasta el delirio por la caverna mediática.
Paradojicamente el Madrid juega mejor sin Maurinho.

dimarts, 3 de maig de 2011

No és això