dissabte, 22 de juny del 2013

Defensar el català

Fa 30 anys quan es va iniciar el procés de normalització lingüística, tots tenien clar qui era l’objectiu: consolidar l’ús de la llengua i fer del català la llegua comú dels catalans.
Per aconseguir l’objectiu eren claus dos instruments:  l’escola (una xarxa única que no separés els alumnes en funció de la llengua familiar) i uns mitjans de comunicació públics, que fessin de l’extensió de la llengua la seva raó de ser fonamental.
En paral·lel ens plantejaven l’extensió de l’ús a totes les administracions (autonòmiques, municipals i de l’estat a Catalunya), a fi de garantir el dret a viure en català sense entrebancs al nostre país.
L’èxit des de el punt de vista lingüístic estava en fer extensiu el català a tothom: esquerres, dretes,   nacionalistes, catalanistes, espanyolistes, jutges, militars, empresaris, sindicalistes, els incondicionals del Barça, els de l’Espanyol i els del Madrit,  nascuts a Catalunya o emigrants recents...al centre de Vic o a Torre Romeu.
Quan fem un ús partidista de la llengua perjudiquem el català, quan fem de la llengua un instrument de confrontació política o social perjudiquem al català.
Qui fa més mal a la llengua? El ministre Wert al que tots tenim clar que no farem cas o TV3? que amb la seva actitud sectària a favor d’un model de país, ha oblidat quin era el seu principal objectiu, que es estendre l’ús i coneixement del català. A qui beneficia que TV3 deixi de ser la TV de referencia de molts catalans?
Quin favor fan a la llengua que organitzacions com Omnium cultural, s’oblidin del seu objectiu i la seva vocació de pluralitat i de defensa de la llengua i la cultura catalana i es posin al servei d’una idea política?
Ens estem equivocant. És cert que d’alguns dèficit, especialment en l’administració de justícia, la responsabilitat és de l’administració central, però de l’ús partidista, de fer bandera de la llengua contra altres catalans  la culpa també és nostra.
El model de llengua a l’escola ha estat sempre clar, compartit i integrador, aquest model i aquesta filosofia hem de fer-la extensiva a tots els àmbits, a la realitat quotidiana del país.

dijous, 13 de juny del 2013

Model Castellar

Dilluns passat varem participar a Sant Cugat en unes jornades organitzades pel ACCIEP sobre comunicació en l’àmbit municipal. A nosaltres ens va tocar moderar una taula sobre la possible crisis de l’actual model de comunicació local. 
És interessant contrastar models i opinions amb politics i tècnics d’altres municipis i constatar que anem en la bona direcció. Pocs han introduït modificacions en el model clàssic, caduc i realment en crisi: un butlletí informatiu de tant en tant, que només parla de l’equip de govern i una ràdio municipal irrellevant, anquilosada, amb problemes de finançament o directament tancada.
El model Castellar: radio municipal, setmanari en paper i diari digital, amb una redacció integrada, que ha mantingut la plantilla de professionals i a reduït en 5 anys les despeses de comunicació a la meitat, veient l’entorn, no és només el resultat de la bona gestió, és quasi un miracle.
Tenim motius per presumir de mitjans de comunicació públics.

Enric Juliana

Fa anys que segueixo els articles d’en Juliana. Sempre he pensat que és un dels periodistes millor informat del que passa a Espanya. I ho fa des de un mitjà, La Vanguardia, amb el que tinc poc en comú, com si les seves cròniques transcendeixin la línia idelogica-editorial de la marca.
Fa unes setmanes en Jot Down, l’experiment editorial més interessant que ha aparegut en l’horitzó de la comunicació en molts anys, Ton Vilalta li fa una magnífica i llarguíssima entrevista, en la que parla de forma oberta i clarificadora de la majoria dels temes de preocupació política actuals.
Val la pena gastar uns quants minuts (bastants) en llegir les seves opinions.

Enric Juliana-Jot Down