dijous, 27 de gener de 2011

Degradación moral

Es difícil a estas alturas que nada nos sorprenda de la larga noche que fue la dictadura franquista. El nuevo episodio de compra de niños, primero por razones ideológicas i después como negocio mafioso organizado, sólo es una muestra más de la degradación moral, la falta de escrúpulos i la corrupción generalizada que es una dictadura.
¿Cuantas sorpresas nos tiene todavía guardadas la recuperación de la memoria histórica?
¿No deberían estos episodios hacernos valorar más la democracia?

diumenge, 23 de gener de 2011

La Tunisie libre!

Que un poble s’aixequi contra un dictador i un sistema corrupte, sempre és una bona noticia. Que un país de cultura musulmana inici una revolució, en nom de la democràcia i el laïcisme, una enorme satisfacció.
Coneixem poc la realitat tunisiana, molt més madura del que ens han volgut vendre, capaç de dirigir el seu propi destí, també contra l’actitud cínica del govern francès i la complicitat farisaica d’Europa.
Quants països musulmans, amb règims autoritaris i corruptes seguiran l’exemple tunisià?

Hands

Dave Holland és un gran contrabaix britànic, del que ja hem parlat al Bloc en alguna ocasió. Pepe Habichuela un fantàstic guitarrista flamenc, acostumat a participar en projectes interculturals i que va acompanyar a Enrique Morente en algunes de les seves aventures musicals.
Junts han fet Hands, una proposta atractiva, un disc flamenc instrumental en el que Holland s’integra de forma brillant i natural.



dissabte, 22 de gener de 2011

Norman Foster

Mentre Cecilia aconsegueix emocionar-me amb el seu virtuosisme de “castrati”, llegeixo un article del mestre Foster sobre el futur de l'arquitectura, de fet, el futur del urbanisme, de les ciutats o de la forma de viure.
L’arquitectura, com el futbol, és matèria opinable i, lògicament, tothom entén. És fàcil participar en controvèrsies, fins i tot desagradables, sobre el tema, fent dogmatisme fàcil i sense respectar, moltes vegades, formació i experiència.
Norman Foster, probablement el més prestigiós dels arquitectes actuals, fa una reflexió sobre el futur i també sobre models urbans actuals i del passat recent. Un interessant article també pels no professionals.

dijous, 20 de gener de 2011

dimecres, 19 de gener de 2011

Espanya plural

Canvi històric al Senat
El PP fa bandera de la no utilització del gallec i el català al Senat en l'estrena del nou reglament
Els senadors estrenen el reglament que permet utilitzar llengües oficials diferents del castellà sempre que no sigui en sessions de control a membres del govern o quan es debatin projectes de llei. Tot i les limitacions, els populars s'atrinxeren en "la llengua que entén tothom".


Perquè una norma que es queda molt per sota del que fa 30 anys que hauria de ser normal, genera aquestes controvèrsies?
Hi ha més separatistes o separadors?

dimarts, 18 de gener de 2011

Montse Gatell

Amb la Montse Gatell algunes vegades ens hem tocat la cresta, normalment per diferents valoracions d’actuacions en política local, unes vegades des de l’oposició i altres des del govern És cert que aquesta pràctica la tenim bastant abandonada i no menteixo si dic que de vegades la he trobat a faltar.
Avui l’han anomenat directora de l’Institut Català de les Dones. Aquest fet posa fi a l’etapa de política local compartida. La seva preocupació serà ara el conjunt del país, si bé estic convençut que Castellar tindrà en ella una aliada de privilegi.
Ja sé que per alguns, pot ser de difícil comprensió, però la Montse, des del començament, m’ha despertat sentiments de respecte i simpatia.
Que tinguis sort i encert en la nova etapa.

Europa en crisi


Krugman ens mostra de nou la seva mirada lúcida i ens dóna alternatives a la difícil situació d’Europa: ¿Tiene salvación Europa?

dilluns, 17 de gener de 2011

Estupidesa i oportunisme

De vegades els catalans són especialistes en fer el ridícul i en generar conflictes sobre un debat fictici.
Aquest personatge impresentable que és l’Aznar fa unes declaracions en contra de l’estructura territorial de l’estat. Cap sorpresa, Aznar no ha cregut mai en la constitució ni en l’estat de les autonomies.
El sinistre Duran i Lleida, el personatge més oportunista i corrupte de la política catalana (que curiosament és el més valorat a les enquestes), estén la “merda” i aplica el pensament de l’Aznar a tots els polítics d’Espanya i és proposa com a defensor de la pàtria.
La resta són tan estúpids que entrem al drap i comencem a enarborar la bandera, i ala! ja tenim un altre tema fonamental per la nostra identitat.
Hi ha vegades que entren ganes d’esborrar-se.

divendres, 14 de gener de 2011

Toni Lomas

Fa molts anys que corria pel partit, ell va iniciar les Joventuts a Castellar.
Tenia un cos fràgil, un caràcter forjat en el dolor i un aspecte encara més jove que la seva edat.
Sense tenir una especial relació, era evident el seu compromís i el seu esperit solidari.
La mort sempre és injusta quan tens tants pocs anys, fins i tot quan acaba amb una vida que ha estat tan poc generosa amb ell.
Avui ha marxat i ha deixat de patir.
També deixa un grup d’amics que el trobaran a faltar.

dijous, 13 de gener de 2011

Montse Tura


A la Montse Tura la conec, és una assídua a Castellar, ens ha ajudat en moltes ocasions i m’agrada. Crec que pot ser una magnifica alcaldessa i és una molt bona candidata.
Un col·lectiu polític, una federació o agrupació d’un partit, hauria de ser capaç d'anteposar els interessos col·lectius sobre els de grup i també de valorar si la decisió de cremar les naus porta al suïcidi col.lectiu.
Montse, endavant!

dimarts, 11 de gener de 2011

Estadístiques ocultes

Llegeixo amb sorpresa que el suïcidi és la primera causa de mort "no natural", per sobre dels accidents de transit (al 2008 més de 3.500 al conjunt d’Espanya).
Sembla que hi ha un acord de no publicitar-ho per evitar l’efecte contagi (no és produeix el mateix efecte amb la violència de gènere?)
No he trobat les causes per les quals la gent decideix treure-s’hi la vida, és evident que no és el mateix el que té una malaltia terminal, que el que passa per un procés depressiu o un desengany amorós. Tampoc seré qui negui a ningú el dret a fer el que vulgui amb la seva vida, però m’ha sorprès la magnitud del fenomen.
Si la gent conscientment i en ús de les seves facultats vol acabar amb la seva vida té tot el dret, si la decisió és fruit d’una alienació puntual, la societat hauria de posar mitjans per intentar evitar-lo.

diumenge, 9 de gener de 2011

Difícil 2010

Comença un nou any, l’últim del mandat. En uns quants mesos, els ciutadans hauran de valorar si l’actual equip de govern i els grups de l’oposició han actuat d’acord amb les expectatives dipositades en ells.
2010 no ha estat un any fàcil pels ciutadans, tampoc pels ajuntaments. La crisi econòmica ha reduït totes les fonts de finançament i ens ha obligat a una forta contenció de la despesa. Només una decidida voluntat política ha permès mantenir, i fins i tot incrementar, les polítiques socials.
En situacions com l’actual queda palesa, més que mai, la ineficàcia d’un sistema de finançament dels municipis postergat de forma continuada i incapaç de donar resposta al permanent increment de competències assumides “de facto” amb la voluntat de donar resposta a una realitat local cada vegada més complexa.Les subvencions i ajudes prèvies als anys més crítics i els fons de l’Estat de foment de l’ocupació, ens han permès acabar amb una certa dignitat les grans inversions de la plaça Major, fer un important esforç de millora en equipaments municipals educatius, esportius i culturals... i també millorar alguns carrers i places de la nostra vila. Política inversora que no podrà tenir continuïtat sense una millora de la situació econòmica.
L’etapa que comença ens exigirà, més que mai, grans dosis de rigor, capacitat i experiència, combinades amb il·lusió i voluntat de servei. En moments de dificultat els ciutadans han de sentir l’administració propera, preocupada pels seus problemes reals i gestionada de forma honrada i eficient.

Essència de Charly



"Al fútbol se juega de pie

Yo me cansé de oír eso de sudar la camiseta, pelear... "Hay que morir por la camiseta", nos decían. Y yo pensaba 'oiga, yo lo que quiero es jugar y pasármelo bien, ¡no me quiero morir que tengo 20 años, hombre!'. 'Hay que manchar la camiseta', decían. ¡Uns collons! Al fútbol se juega de pie, cuanto menos te ensucies mejor, señal de que has podido jugar más y te has podido pasar la pelota. En el fondo, de lo que más orgulloso estoy es de que se haya convertido en realidad lo que pensé toda mi vida: que jugando bien al fútbol también se gana, que no es necesario ni morder, ni morir, ni chorradas.

(d’una entrevista a El País)

dimecres, 5 de gener de 2011

Fumar

Ja fa molts anys que vaig deixar de fumar, tants que ja no soc ni ex fumador.
Fumar és el vici més estúpid dels que he tingut i en el que és més desproporcionat el perjudici que genera amb el plaer o benestar que proporciona.
Fumar acaba servint, la major part de les vagades, per treure la necessitat de fumar, sense cap plaer addicional.
Jo no soc partidari de les prohibicions taxatives, entre altres raons per que mai han funcionat i en la majoria dels casos han servit per alimentar màfies i tràfics il·legals, la gent que faci el que vulgui amb la seva vida, però amb la seva, el que no te dret és a obligar a fumar als altres.
La nova llei ve a corregir els error i indefinicions de l’anterior, però no deixa de ser una manera de pal·liar uns efectes que s’haurien de combatre en les seves arrels.
Perquè se incorporen a la pràctica tants adolescents? Perquè s’identifica fumar amb ser adult? Perquè té prestigi social? Perquè es deixa a les tabaqueres introduir additius per incrementar la dependència? Perquè no és considera una malaltia, com l’alcoholisme o la dependència als estupefaents?
Totes les societats al llarg de l’historia han fet servir productes estimulants o desinhibidors socials que en dosis inadequades generen prejudicis, pocs, com el tabac, és converteixen també en un hàbit compartit pels que no el volen.